dijous, 1 de desembre del 2011

Cel blau


























Algun dia endreçaré els pensaments, els enfilaré en un estel i tu, princesa del món, seràs testimoni de tan banal proesa.
En el teu cel blau deixo per penyora la meva ànima, i pres de tu, observo l'univers en les serenes nits i les dolces albades.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Benvinguts

























Benvinguts.

Benvinguts sigueu al món dels somnis.
Passeu, passeu, sereu rebuts amb dolços i caramels, us enlluernaran les estrelles i poc a poc us sentireu enduts per el vent.
La casa que us obre les portes de bat a bat no hi ha reixes ni entrebancs, només tobogans i garlandes.
Missatges de bons propòsits penjats als arbres i cançons per treure la mandra als que tinguin son.
No feu maletes, allà on us dic jo no hi fa falta res, unes mans per acaronar les flors i uns llavis per fer petons.
Deixeu les pertinences endreçades i fem camí cap el circ de la il·lusió. Seguiu el cor que allà on us porti hi ha la pau tan desitjada.
I no us oblideu d'una cosa molt important, no porteu la rancúnia i la por, deixeu-la a qualsevol cantonada i camineu lleugers que la vida és vostra.

diumenge, 20 de novembre del 2011

La pluja


La pluja neteja els carrers de la pols dels dies secs,
cau sense fressa i esbandeix totes les consciències.
Camino sense cap escut, vull que tot llisqui avall
cap a en un món de fantasia i deixo que els somnis, com gotes d'aigua,
s'emportin el meus pensaments obscurs.





dijous, 10 de novembre del 2011

Per tu.
























Aquest és un racó de casa, el que m'ha inspirat a escriure aquest post. Casa nostre és senzilla, però per nosaltres té un valor incalculable,com casa vostre, com hauria de ser per totes les persones d'aquesta terra.
Passo per davant d'aquest petit moble cada dia i us prometo que cada dia em sorprèn la sort que he tingut.
Aquesta setmana ha sigut l'aniversari d'una persona que fa molt que camina al meu costat, per ella he escrit.

Per tu,

Per la teva mirada que entra dins meu
com  els sentiments,  sense cap paraula.
Per les carícies que m'has donat i jo he guardat en el calaix de la meva ànima.
i el petons que podria classificar de mil maneres diferents.
Per les vegades que m'has perdonat,
i per les llàgrimes que han lliscat riu avall, cap el mar de la tolerància.
Per les rialles, moltes,
i  els pocs silencis, que ens han fet més forts.
Per les sacsejades i les victòries,
i el suport incondicional, sense demanar res.
Per les abraçades que m'han acaronat la pell
i tots els meus somnis fets realitat.


Per tu, amor meu,
Perquè la vida sense tu seria com un dia sense aire, sense aigua i sense sol.


Montserrat Roig

M'agrada aquesta foto teva,
el somriure, la mirada,
dius tantes coses.
I les paraules  escrites per tu,
Com t'ho podria dir ?
Avui és un dia trist, perquè sabem que faltes tu.
Però sé que a la nit, el teu estel dibuixa infinites frases
que ens donen forces per llegir, escriure i observar la vida.
Gràcies Montserrat, per haver existit.

dilluns, 7 de novembre del 2011

La balança.
























De bon matí tinc el costum de mesurar les feines que tinc que fer durant el dia.
Les de bon fer a un costat, les més difícils a l'altre.
Les que em passaria tot el dia i estaria encantat de dedicar tota la meva força,a un lloc.
Les que em vull treure de sobre com més aviat possible, a un altre.
Les que desitjaria fer i no em queda temps real a un plat de la balança.
Les que haig de fer, sigui com sigui, m'agradi o no m'agradi, a l'altre plat.

Fins que arriba el dia que veig clar que la balança soc jo, i puc mesurar la meva vida cap un costat o cap a l'altre.
Només haig d'afegir el pes de la voluntat i la fermesa de les meves idees allà on vulgui jo.


dijous, 3 de novembre del 2011

Quan sigui gran...




Quan sigui gran miraré al davant i m'enfrontaré als fantasmes del passat, posaré cada fulla caiguda en el seu lloc i així podré descansar de tan feixuga feina.
Pas a pas aniré endavant gaudint de totes les il·lusions guardades en el rebost de l'ànima, somriuré a les penes i ploraré a les alegries. Perquè ara sé que després d'un revolt hi ha una aventura, un somni realitzat o un tresor per descobrir.
Quan sigui gran recordaré als amics, als amors i els poetes que amb llurs versos m'han fet la vida més planera.
Si pogués viure eternament, us convidaria a caminar pel camins de la felicitat.