dissabte, 30 de juny del 2012

Un dia sabrem que tots soms iguals















Aquest escrit el dedico a una persona que  un dia en un partit de futbol, va dir a un company del meu fill, que te dotze anys, i després d'una falta de les moltes que és fan en aquest joc, i veient que aquest company era africà.
Que si no sabia les regles del joc, que fes el favor de marxar del nostre país.
No vull recordar el rostre de la persona, ni la seva veu, ni li desitjo res personalment.
Només dir-li que jo estic encantat que el meu fill  tingui com a company  aquest nen africà.

Juliol de 1999 Poura (Burkina Faso)


Poura, deu del matí, em llevo una mica adormit, ahir a la nit vam arribar tard a la casa dels amics de la Djene i després de presentar-nos i fer un mos vam dormir en el que era, estic segur, el llit del matrimoni de la casa.
Ara al matí ja fa una calor humida i veig que el poble està en plena activitat.
M'he quedat sense tabac, i la veritat no sé per on començar a caminar per anar a comprar-lo. 
Tot és, per la meva limitada experiència, un clar exemple de desordre urbanístic. Més tard veuré que el que estava limitat era jo.
La Djene, coneixent-me em diu: espera't que t'acompanyarà el fill de la casa, en Sergi, que te sis anys.
Anem avall, per carrers sense cap nom, voltats de barraques on viu, treballa i malviuen molta gent.
Arribem a un encreuament i suposo que en Sergi al veure que jo anava a pas de processó de setmana santa, contemplant cada racó de vida i d'espectacle, em diu : Espera't aquí, donem diners i ara te'l porto el tabac.
Després de poca estona, torna i em dona el paquet i el canvi.
Li dono les gràcies i el canvi li dic que se'l quedi.
Surt corrents i penso que en el fons tots els nens són iguals.
Torno enrere i pensant amb les meves coses no m'adono que ja tinc al petit Sergi al meu costat i amb una ma enlaire m'ofereix un paquet embolicat i fumejant olor d'espècies.
Al obrir-lo veig que hi ha trossets de carn rostida , i amb una veu fluixa em diu: és per tu, amic meu ¡¡
Seguidament vaig pensar que la vida és plena de regals.
Vam tornar tots dos rient i menjant deliciosa carn rostida.

8 comentaris:

  1. Afortunadament Pep, hi ha gent que ja ho sap.
    Potser la idea del post que vaig pujar ahir, no és molt lluny del que tu vols dir amb aquesta historia tan senzilla, tan maca i tendra que ens regales avui.
    Si és molt fàcil viure en harmonia amb tothom i amb la terra, ens la compliquem nosaltres.

    Bona nit nin, amic meu.

    ResponElimina
  2. on viuen aquestes persones hi han llocs on encara no s'ha despertat l'egoisme i l'ànsia de poder, coses que ho malmeten tot.

    ResponElimina
  3. Sí que es plena de regals la vida, però són petits i de moltes classes. Per això no tothom arriba a veure'ls!

    ResponElimina
  4. Gràcies per aquest regal de tendresa i d'amistat, Pep!
    Que tinguis una bona tarda de diumenge!

    ResponElimina
  5. Un relat preciós per la seva senzillesa i una lliçó per a tots aquells que van de prepotents per la vida. A la meva classe sempre hi ha hagut dos rètols importants: RESPECTE i NINGÚ ÉS MÉS QUE NINGÚ...

    Hi ha gent que diu: "és que tots som iguals". Jo penso que tots som diferents, però tenim els mateixos drets i els mateixos deures i ens hem de respectar, malgrat les diferències , perquè tots som PERSONES!!!

    Abraçades solidàries.

    ResponElimina
  6. Si encara hi ha persones que ( si es pot di persones) que desgraciadament pensen així i tu diu una que te dos nets originaris de l'India i que moltes vegades (encara que ja fa 15 anys) es trova en gent que no son PERSONES.

    ResponElimina
  7. Retorno aquest espai despres d'una epoca allunyada, pero veig que res a canviat i tot segueix tan maco com sempre
    una abraçada ben forta, Pep enyorat

    ResponElimina
  8. M'ha encantat! Moltes gràcies! Abraçadeta de bona nit...

    ResponElimina