dissabte, 30 de juny del 2012

Un dia sabrem que tots soms iguals















Aquest escrit el dedico a una persona que  un dia en un partit de futbol, va dir a un company del meu fill, que te dotze anys, i després d'una falta de les moltes que és fan en aquest joc, i veient que aquest company era africà.
Que si no sabia les regles del joc, que fes el favor de marxar del nostre país.
No vull recordar el rostre de la persona, ni la seva veu, ni li desitjo res personalment.
Només dir-li que jo estic encantat que el meu fill  tingui com a company  aquest nen africà.

Juliol de 1999 Poura (Burkina Faso)


Poura, deu del matí, em llevo una mica adormit, ahir a la nit vam arribar tard a la casa dels amics de la Djene i després de presentar-nos i fer un mos vam dormir en el que era, estic segur, el llit del matrimoni de la casa.
Ara al matí ja fa una calor humida i veig que el poble està en plena activitat.
M'he quedat sense tabac, i la veritat no sé per on començar a caminar per anar a comprar-lo. 
Tot és, per la meva limitada experiència, un clar exemple de desordre urbanístic. Més tard veuré que el que estava limitat era jo.
La Djene, coneixent-me em diu: espera't que t'acompanyarà el fill de la casa, en Sergi, que te sis anys.
Anem avall, per carrers sense cap nom, voltats de barraques on viu, treballa i malviuen molta gent.
Arribem a un encreuament i suposo que en Sergi al veure que jo anava a pas de processó de setmana santa, contemplant cada racó de vida i d'espectacle, em diu : Espera't aquí, donem diners i ara te'l porto el tabac.
Després de poca estona, torna i em dona el paquet i el canvi.
Li dono les gràcies i el canvi li dic que se'l quedi.
Surt corrents i penso que en el fons tots els nens són iguals.
Torno enrere i pensant amb les meves coses no m'adono que ja tinc al petit Sergi al meu costat i amb una ma enlaire m'ofereix un paquet embolicat i fumejant olor d'espècies.
Al obrir-lo veig que hi ha trossets de carn rostida , i amb una veu fluixa em diu: és per tu, amic meu ¡¡
Seguidament vaig pensar que la vida és plena de regals.
Vam tornar tots dos rient i menjant deliciosa carn rostida.

dimecres, 20 de juny del 2012

Calaix de memòria


Fa dies que faig endreça, miro fotos de antics viatges i passo fulls de llibres llegits, potser amb la calor em venen ganes de tenir-ho tot al seu lloc.
L'hivern és per estar a vora el foc i escoltar música, i ara que arriba el temps d'anar amb xancles, ves per on em dedico a buscar records. Com si el meu cos em demanés canvi de costums.
He trobat una foto de qui va ser un dels meus primers amors, i és clar començo a contar els anys que fa d'això. Molts, però encara recordo els seus cabells llargs, i seguidament em ve al cap la cançó “La noia del país del nord” de Els Miralls de Dylan.
Poso la música. Com passa el temps¡¡¡
Potser hi ha coses que no tornaria fer, altres les faria amb més intel·ligència, altres segur que no ho faria amb tanta innocència, però el que estic segur és que sóc feliç de haver estimat a qui he volgut.

diumenge, 17 de juny del 2012

Potser...



























No hi entenc en economia, ni en borsa, ni dèficit públic.
Voldria que tot fos més clar, per exemple l'hora de repartir el benestar toqués a tothom per igual.
Voldria que quan els senyors dels vestits foscos ens diuen que volen salvar l'economia, pensessin amb tots.
Voldria que el principal objectiu de tots fos que ningú estigués en la misèria.
Potser no cal construir trens més ràpids, ni autopistes més amples, ni cases on viurien 30 famílies.
Potser caldria dedicar més esforços a guanyar la fam i vèncer les malalties.
Potser el somriure d'aquesta gent ens pot ensenyar a viure una mica millor sense tantes coses.
Potser..
















diumenge, 10 de juny del 2012

La màgia de la vida


Vet aquí que avui al matí han sortit de la terra les petites llavors que vam plantar.
Com petites banderoles ens indiquen que no tot està perdut, que la vida amb la seva màgia, arrela sempre a prop nostre.
Això ens agrada, perquè entenem la bellesa de les petites coses i ens fa veure clar que soms afortunats al saber entendre la fragilitat d'una flor i la fortalesa del univers.

dijous, 7 de juny del 2012

Per un món millor.




Ara veig l'horitzó amagat al mig dels canyissars.
Agafaré els rems fort per tal que el corrent no em porti on vol ell.
Potser hi haurà tempesta, els núvols ho indican i el meu destí potser també.
Però no defalliré i quan tothom pensi que estic perdut arribaré a la meva illa on no hi ha res més important que la vida mateixa, on els millors tresors són els amics i amb la força de deu mil braus llançarem al aigua als que es pensen ser éssers magnànims i creadors de riquesa.
Benvinguts sigueu navegants experts, que amb una barca i uns rems farem port a la platja del que serà un món millor.