dijous, 10 de desembre del 2009

Les pomes del ciri




Olor a roses i delícies,
colors suaus i lluents,
varietat de formes - tants que vulguis,
son símbols d'una vida valent.

Casualitats que no ho son,
no controlats "genèticament",
no només per al nostre gust,
sinó per a gaudir-ne tothom.

Son una autentica temptació,
- a les hipocresies una provocació,
fora de la nostre imaginació,
sorprenen perquè son com son.

Petits rebels,
dintre un mon de normatives,
i de pes i de laca només,
demostren la facilitat de la mentida.

Son un indesitjable record,
de que la vida pot més que l'humà,
de que les torres de Babel,
també son efímers.

Obro la mà cap aquesta poma antiga,
i sí, me la menjo,
assaboreixo la seva carn blanca,
amb tots els meus sentits.

Abans, de petita,
en menjava moltes de diferents,
cada una un regal meravellós,
cada mossec una petita aventura.

I ara on son?
Faig un pas i surto,
d'aquest paradís dels records,
però espero tornar-hi algun dia.





Autora : Brigitte.

dimecres, 2 de desembre del 2009

A la terra que m'acull




Caminant cap amunt veig les passes dels amics,
Em giro i observo les mirades dels que em precedeixen.
Estenc la mà i demano ajut.
Cap obstacle per els meus, cap mur de pedra per a ningú.
Obro el braços i un petó a la galta de la meva estimada m'omple de força.
Un vent vingut del nord em fa tremolar de fred, però el meu cor és valent.
Les cames senten la força del seu batec i m'impulsen cap el cim.
Refaig amb la memòria els instants durs de la meva vida, i estenc la mà.
El camí és fa més plàcid, els perills s'allunyen i tot plegat està amb perfecta harmonia.
Dono gràcies als amics, al meu amor i a la terra que m'acull.