dijous, 3 de novembre del 2011

Quan sigui gran...




Quan sigui gran miraré al davant i m'enfrontaré als fantasmes del passat, posaré cada fulla caiguda en el seu lloc i així podré descansar de tan feixuga feina.
Pas a pas aniré endavant gaudint de totes les il·lusions guardades en el rebost de l'ànima, somriuré a les penes i ploraré a les alegries. Perquè ara sé que després d'un revolt hi ha una aventura, un somni realitzat o un tresor per descobrir.
Quan sigui gran recordaré als amics, als amors i els poetes que amb llurs versos m'han fet la vida més planera.
Si pogués viure eternament, us convidaria a caminar pel camins de la felicitat.