divendres, 19 de juliol del 2013

milions d'abraçades...


Avui el matí tot era diferent.
I és que han alliberat a una amiga..
Intento abocar tot el que sento i no puc..
Avui sóc feliç..
Feliç perquè en el meu petit món ha plogut
llàgrimes d'alegria.
Sabeu el que és riure i plorar a l'hora?
És tan immensament gratificant que no ho puc posar per escrit perquè els ulls negats no em deixen veure les lletres.
Em sento ric, tan ric que us podria fer milions d'abraçades i no acabaria mai.
Perdoneu el meu esclat de bogeria, però us ho volia explicar...