dijous, 3 d’octubre del 2013

núvols blancs i rierols petits..


El camí ens porta sovint per viaranys difícils,
un esforç més i ja hi sóc,
veig claror davant meu i un pensament nefast fuig de la meva ment,
sense alè, amb l'ànim sota zero, faig un pas més, i un altre.

Sento l'aire fresc, i la remor de les fulles, i algun càntic d'un ocell ,
i en la meva ànima, serenitat.

La pujada és costeruda, i sé que al arribar a la plana, gaudiré de la companyia dels núvols blancs, i dels rierols petits, i de l'herba que es mou al compàs del vent, i la meva ment amarant-se d'aquestes senzilles coses.

La vida ens porta per complicats camins, i ens hi perdem,
sense saber que hem de fer, i potser només ens cal caminar.