dilluns, 10 d’octubre del 2011

Una cançó de bressol



Dorm fillet meu,dorm.
La mare i el vent et canten una cançó.
Quan vinguin tempestes cobriré el teu cos menut amb un sostre de
petons.
Quan l'aigua de pluja et vulgui mullar et donaré sopluig amb el meu mantell,
fet de tendresa i escalfor.
Si surt la lluna cofoia per veure't, t'alçaré ben enlaire , a tocar les estrelles.
Així tots els éssers vius sabran qui ets, i sabran que t'estimo.
Dorm fillet meu, dorm.
La mare i el vent et canten una cançó,
Deixa anar els teus somnis,
perquè jo els pugui portar allà on tot és compleix,
deixa que la mare vetlli per tu,
fins que siguis un estel i puguis guiar-me
qualsevol nit d'estiu.
Dorm fillet meu,dorm.