dissabte, 29 d’octubre del 2011

Caminar, cridar i sentir.
























Faig un pas, el camí és molt planer, massa i tot.
Deixo de pensar i un vent fred em fa sentir paraules que no vull escoltar.
Tanco els ulls i veig un núvol vermell que em recorda tan fràgil que sóc.
Crido per no sentir veus que m'escridassen, i em diuen que toqui de peus a terra.
Camino amb lleugeresa per no caure en la monotonia de viure per poca cosa.
Ara el sol m'escalfa l'esquena i amb certesa sé que tinc que aprendre a estimar tot el que m'envolta.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Xarop de fum



Xarop de fum 


indicacions:


Especialment per mal de caps de parella, estrenyiments de idees, atacs de gelosia, dolors de separació, mal d'orella per escoltar  molt sovint els consells del amic que no ho és tan, ansietat hipotecària, preocupació de  feina, nerviosisme de cap de setmana, mandra del dilluns, vertigen de vacances amb família de segon grau, calfreds per l'arribada de les festes nadalenques, migranya per dubtes a l'hora de comprar el regal a la parella, mal de coll per haver-nos empassat el que hauríem d'haver dit, vista cansada per mirar massa lluny i no veure el que tenim tan a prop, insomni per el que em dit sense pensar. 
I sobretot pels afectats per la malaltia de la infelicitat.




Posologia:


Administrar un cop al dia, abans d'anar a dormir.
És recomana fer un sopar lleuger, un caldo de verdures, si poden ser del hort de casa, una infusió ,una cullerada sopera del xarop i bona nit.


Ingredients:


Fum de castanyer barrejat amb mel de mil flors, un polsim de boira de la muntanya del somriure, una mica de l'aigua del llac de la sort, un encanteri   del mag del turó de dalt,  una gota de rosada, extracte d'amanita muscaria per somiar que tot és possible, dos grams de felicitat i l'ingredient principal que és troba al lloc més amagat de dins nostre; la sinceritat.




nota :
Degut a les retallades aquest medicament no pot ser administrat per la Seguretat Social.
Però és igual, tampoc us el receptarien.

Tingueu salut.



diumenge, 23 d’octubre del 2011

El pirata del nas petit

Sóc el pirata del nas petit.
Has obert la finestra del teu castell i entro amb una pistola de fusta, ganivet de plàstic i sable de cartró.
Sóc bandoler del mar i capità d'un estol de gavines de tots colors que estendran la pau per tots els oceans.
Sóc fill del vent que ve de l'horitzó i faig l'ofici de repartidor de bona sort pels que han nascut sense cap estrella.
Amb la meva colla posem els fantasmes mandataris a calabossos amb barrots d'or i plata ,on  despertaran amb penediment pels malsons creats per aquests perversos filibusters.
Sóc el pirata del nas petit, i si vols venir amb mi només has de mirar el cel de nit, allà on la lluna besa el seu  etern  company. Crida'm amb veu suau i un escala de corda i fusta vindrà cap a tu.
Junts farem un món millor.

divendres, 21 d’octubre del 2011

la força de la llum..
















El pas del temps m'ha fet d'esperit tranquil,
i observo des de l'altitud, la immensitat de la vida.
Ara que l'amor s'ha fet entenedor
 desfaig les preguntes de la meva ànima
i intento trobar el lloc on comencen tots els somnis.
Caminant per la sorra  descobreixo les llàgrimes d'una sirena,
les recullo i omplo el meu cor d'aigua dolça.
Més enllà, on la força de la  llum em fa veure miratges,
 hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
Vell record d'una besada tendre i bell amor de joventut.
Després de tantes nits, l'aigua dolça que vaig recollir a la vora del mar em serveix  perquè l'existència que gaudeixo ara sigui immensa i plàcida.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

El meu petit país.





Estic orgullós de viure en un país com el meu, petit potser si, però hi tinc de tot.
És dimecres dotze d'octubre i en el país veí celebren un genocidi, perdó, volia dir el dia de les forces armades. I els de la meva petita família ens desentenem  de tan nefasta celebració.
Al matí ens hem llevat aviat i em fet un esmorzar crec que bastant sa ; suc de taronja, torradetes amb melmelada feta casolana, pa amb tomàquet i embotit, llet i cafè fet al moment i algun que altre croissant.
Em pujat al cotxe i em anat al bonic poble de Sant Martí Vell, agafem les motxilles i enfilem amunt cap els Àngels. La pujada ha sigut distreta i amb molta calor, però un cop ets a dalt veus la immensitat del nostre país; les Medes per un costat amb el Montgrí que els hi fa de guarda amb el seu castell, lluny el Canigó i el Montseny més a prop. És un dia clar, nítid i el gaudim sense pressa.


De baixada ens mengem les provisions i acabem extenuats de tanta calor.
Decidim arribar fins a la costa, i em triat la platja de Pals. I tal com estàvem de acalorats em trobat l'aigua al punt, ni freda ni calenta, molt neta.Tan gran ha sigut el plaer que ens hi em estat dues hores a dins, jugant amb les onades, fent braçades de frescor i deixant anar rialles de complaença.


De tornada no podia més de la tranquil·litat que duia a sobre, relaxat i amb la ment en un núvol.
Altres, en la celebració, somien amb la conquesta d'Amèrica, amb avions de guerra i cabres amb uniforme.
 Decididament , el meu, és un altre país.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Llibertat



Aquest dies he rebut una mala noticia. Una amiga ha sigut segrestada per bandits d'un país que no se'n surt,
per una gent que amb la seva actitud del tot egoista, posa un peu al coll dels seus germans. I és imperdonable i em sento fràgil, i em sento impotent davant de tanta brutícia.
No escric això per escriure, tinc que buidar el cap i només tinc el teclat i la pantalla. No puc agafar un fusell, no puc anar-la a buscar. no puc fer res més que escriure i cridar ben fort, deixeu-la anar.
Tots hi estem implicats, tots deixem que paisos tot-poderosos campin per allà on volen, fent negocis amb les armes, buscant   gas i petroli per tot arreu, posant marionetes al davant del país i deixant que la fam eixampli el seu reialme.
Altres amb l'excusa de la fe, maten.
Estic fart.

Poso un petit fragment de la carta que ens va enviar quan estava a la regió somali de Etiòpia.

Ara ens hem vist obligats a parar els camions de la zona est,
masses rebels i militars armats es mouen per allà.
Fa dos dies, avui ja es el tercer que no podem arribar als llocs a dur aigua. Per alguns pobles això serà una situació límit. Tot i que els somalis estan acostumats a sobreviure amb els mínims, tampoc es pot estirar massa la corda. Estem preocupats perquè tot el que s'ha guanyat durant les darreres setmanes evitant les diarrees i morts per falta d'aigua en condicions, ho podem perdre en aquest tres dies.

Acaba la carta fent una petició, que ara recordo amb un somriure perquè ella sempre ens diu que no sabem el que tenim.

"Com diu la inscripció que hi ha vora l'aixeta del safareig de casa...
             SI OBRES......TANCA."

T'esperem Mone.



dimecres, 12 d’octubre del 2011

Mare











--No tombis la cantonada amb bicicleta-- va dir la mare a la filla quan aquesta tenia set anys.
--Per  què no?--va protestar la nena.
--Perquè si ho fas no et podré veure i quan caiguis i ploris, no et sentiré.
--Com saps que cauré?--va preguntar la nena en un to plorinyós.
--Totes les coses dolentes que et poden passar fora de la protecció d'aquesta casa figuren en un llibre que es diu : Les vint-i-sis portes malignes.
--No m'ho crec. Deixem veure el llibre.
--Està escrit en xinès i no l'entendries. Per això m'has de fer cas.
--Quines coses són, doncs?--va inquirir la menuda--
Digues-me les vint-i-sis coses dolentes.
La mare, però, va continuar fent mitja en silenci.
--Quines vint-i-sis coses?
La mare tampoc no va contestar.
--No m'ho vols dir perquè no ho saps¡ Tu no saps res¡
I la nena va sortir corrent, va muntar amb bicicleta i, atabalada per fugir, va caure fins i tot abans d'arribar a la cantonada.

De la novel·la de l'Amy Tan   El club de la bona estrella.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Una cançó de bressol



Dorm fillet meu,dorm.
La mare i el vent et canten una cançó.
Quan vinguin tempestes cobriré el teu cos menut amb un sostre de
petons.
Quan l'aigua de pluja et vulgui mullar et donaré sopluig amb el meu mantell,
fet de tendresa i escalfor.
Si surt la lluna cofoia per veure't, t'alçaré ben enlaire , a tocar les estrelles.
Així tots els éssers vius sabran qui ets, i sabran que t'estimo.
Dorm fillet meu, dorm.
La mare i el vent et canten una cançó,
Deixa anar els teus somnis,
perquè jo els pugui portar allà on tot és compleix,
deixa que la mare vetlli per tu,
fins que siguis un estel i puguis guiar-me
qualsevol nit d'estiu.
Dorm fillet meu,dorm.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Dedicatòria


Heus aquí la importància de les senyals,
perill ases, ases deixats anar, o aneu en compte amb els ases.
Aquesta senyal hauria d'estar posada a cada casa dels que amb tant d'afany de riquesa fan que el món sigui tan injust.
A cada casa que hi visqui un explotador .
A cada casa dels que volen fer-se seva aquesta Terra.
A tots els que posant lleis, increïblement dictades.
A tots els que fan complir ordres increïblement absurdes.
Per ells va aquesta simpàtica senyal.


Amb perdó dels ases, com animals, que són increïblement  intel·ligents comparats amb els qui va adreçada aquesta dedicatòria.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Mans de colors


Mireu el que em fet amb un llençol blanc i pintures de colors,
em dibuixat les nostres mans,
el farem servir de bandera a batalles sense dolor,
el durem per tot arreu i ningú ens farà callar,
cada un amb un color,
cada un amb un regal,
Mireu el que em fet amb un llençol blanc i pintures de colors,
Ja en tenim prou de tons foscos i tapissos blancs,
de promeses falses i mentides estúpides.
Volem posar color a la vida, i esperança als qui no els hi queda res.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

al cim de tot




Mirem les muntanyes,
observem els cims més alts,
deixem que el vent s'emporti els nostres somnis,
i omplim el cos de l'energia necessària 
per fer el camí de tornada.

Avui ha sigut un dia fantàstic,
i com vells guerrers fem una ofrena als nostres deus:
un somriure i un crit ben fort als núvols.