divendres, 8 de gener de 2016

El pont








Sovint és tan la disbauxa dins el meu cap que he de fer un pont entre la realitat i els desitjos.
Tot són festes i rialles de llautó, després veig que la mar de la desesperació ha dut una flor marcida a la sorra de la nostre dignitat.
Sento la culpabilitat com una llosa immensa damunt meu...
i seguirem així, pels segles dels segles.
Podrem algun dia, mirar-nos els ulls sense por de que s'ens vessin llàgrimes de penediment ?


dimecres, 4 de novembre de 2015

aferrar un propòsit..



He vist, avui puc dir-ho, un gran somriure.
I una mirada on hi havia tota la bondat del món.
I una llàgrima vessada galta avall.
I un plor, injust, com quasi tots.

I una abraçada per aferrar un propòsit.

dimecres, 30 de setembre de 2015

per un país nou



Jo vull viure a un país que es respecti la llibertat,
i estic cansat d´haver de justificar el perquè.

Molt i molt cansat, tinc una parla que em va ensenyar la meva mare i el meu pare, van ser els primers sons que vaig sentir quan era petit.
És la llengua que he ensenyat al meu fill i ha après amb molta rapidesa, jo sé el perquè ¡¡
És immensament més intel·ligent que molts dirigents que parlen malament la seva i tot.

Tinc una terra que lluitaré fins a acabar les meves forces amb els que la volen trepitjar i embrutir.

Tiets meus van morir al front per defensar-la dels ignominiosos
assassins.

Estic cansat de suportar tanta cridòria que casa meva és espanya.

No ho és, ni ho serà mai.
No us donarem ni un tros petit, sereu benvinguts si sou persones dignes.
Pero no cal que feu un pas si porteu la ràbia al cos.
S'ha acabat la por, i ara mana la dignitat.

Soms terra d'acollida i ens agrada parlar, traballar i divertir-nos a la nostre manera.

Dins a casa nostre hi ha gent corrupte, però també hi ha molta gent ferma.
Us ompliu la boca dels desproposits, dels mals que ens efecten a tots.
Però no voleu respectar la nostre llibertat, fins hi tot la de poder-nos equivocar.

Un poble te el dret a ser lliure, i quan passai el temps, quan els fills dels nostres fills caminin sense demanar permis a ningú, recordaran que hi havia un temps que els seus avis van lluitar per la vida, per la llengua, per la dignitat.

Pels fills dels nostres fills, visca Catalunya lliure .


diumenge, 16 d’agost de 2015

Somiar......


De moment deixo que la ment navegui per l'oceà de la felicitat.
Que els propòsits del passat no entrebanquin les il·lusions del present.
Pensaria que tot el que vull és una mar tranquil·la, plàcida, de bon navegar. Però vull alguna cosa més.
Potser no ser explicar-ho....
Vull que la meva barca porti tot el que estimo.
I els que estimaré i els qui he estimat.

Deixeu-me somiar, aviat es pondrà el sol i feliç com sóc ara, baixaré al port de la realitat, i somriuré en saber que he compartit el meu somni.

divendres, 31 de juliol de 2015

bicicletes perdudes



El noi de la dreta és el meu oncle.
Va morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren molt més joves que jo, i van perdre molt.

Passeig amb bicicleta
somnis
amors perduts i no trobats,
rialles trencades, ulls negats de por.

Vides meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un boig coronel que es creia l'amo del món.

dibuixos amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca humanitat de personatges absurds.

No, no vull això pel meu univers d'amors.

Digueu-me somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso, digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure en presons per encerclar la llibertat de viure.




dilluns, 20 de juliol de 2015

nuvols alts





Amb la mirada et veig el fons del cor,
moltes papallones d'ales de colors com els teus somnis,
i els amors tinguts omplen les nits de poc dormir
i els plors de la infantesa, guardats als fons de tot.
Nuvols alts dibuixats en cels immensos,
esperances ja construïdes i pors amb gust de fel.

però jo sé que mai tindràs
cap tempesta que et porti a mal port.


Perquè jo seré el teu àngel, si tu vols, dolça nina.

dilluns, 13 d’abril de 2015

Peus petits

Algun dia podrem anotar els nostres passos,
en el quadern de la nostra vida.

Potser les petjades s'esborraran,
i el records seran com les pedres de colors,
d'una platja on hi hauran passat altres ànimes.

L'aigua neta i fresca del mar recollirà els nostres pensaments,
i nosaltres tindrem la intuïció que no tot és tal com voldríem.


Però cregueu-me si us dic que sempre que pugueu aneu a veure el vostre mar i compartiu les onades amb la gent que més us estima.