dilluns, 28 de maig del 2012

El carrer de color tranquil



Quan és fa fosc tot és transforma d'un color tranquil,
la llum no arriba a tot arreu i les ànimes passen sense dir res.
Com un presagi del que serà demà, el carrer acull les passes dels
que han caminat amb pressa i ara a la nit, bressola als enamorats que amb l'escut de la foscor escriuen versos d'amor amb el silenci de la veritat.
Demà al matí tot esdevindrà nou, fresc i ningú s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer de color tranquil.

dimecres, 23 de maig del 2012

Com aigua de pluja


El meus pensaments més enllà de les muntanyes, més enllà de la mar, més enllà dels núvols que porten tempesta, són en algun lloc que no puc arribar.
Refugiat del fred, contemplo la vida que com gotes de pluja  llisca galtes avall, com les meves llàgrimes, fetes d'aigua de tristesa.
Demà sortira el sol, estic segur, i voldré compartir la força que tinc amb vosaltres,companys. Per vèncer la maleïda  foscor.


dilluns, 21 de maig del 2012

Viure els somnis
























Crec en el verd que tinc al meu davant.
Imagino el univers amb una barreja de colors vius.
Penso en el camí que tinc que fer i respiro l'aire que em regala el bosc.
Miro darrera meu, i somric de les petjades que he deixat.
Potser que la vida sigui això, sentir la frescor del aire, escoltar el cant de la natura, viure els somnis i deixar que el vent et porti allà on hi ets tu, estimada quietud.

dijous, 17 de maig del 2012

Si vens a Girona en temps de flors....
























Si vens a Girona en temps de flors no deixis de visitar l'exposició “La mirada d'Steve Mc.Curry”.
Després de fer un bon passeig per la ciutat, deixeu un temps per gaudir d'unes fotografies impressionants.
La del festival de colors que representen un grup de joves del Rajasthan. Potser perquè veus que hi ha moltes maneres de viure. I són una finestra al món.
La del ocell moribund en un vessament de petroli a Aràbia Saudita. Perquè em de entendre que ens queda molta feina a fer.
La del nen del Tibet. Aquesta perquè em toca de molt aprop.
La del elefant fregant l'esquena del seu mahout que està llegint. Aquesta perquè la vegi un tanoca que no hauria d'anar a dormir sense entendre la vida.
La del nen del Perú, en aquesta m'hi vaig estar un quart d'hora intentant contenir la meva impotència davant de tanta tristesa. És un nen plorant que s'apunta el cap amb una pistola, i tot que explica que és de plàstic, impressiona moltíssim.
En fi, que són unes vuitanta fotografies que no us heu de perdre, amb la música inclosa.

dimarts, 15 de maig del 2012

Un conte de follets



Fa uns anys, quan el meu fill era petit, vaig portar-lo a ell i els seus amics a dormir a una casa de pagès.
Al vespre, quan les ombres dibuixen éssers màgics, els hi vaig explicar una vella història.
Us l'explico a vosaltres, potser per egoisme meu, perquè vaig gaudir tan que recordar-ho em fa una mica més feliç.

Ens vam seure al terra quan fosquejava ....i així comença el conte...

Fa molt i molt de temps que en aquestes contrades hi viuen el follets dels bosc.
Abans que els homes, abans que la terra fos habitada per tots els animals, abans que tot, ells ja hi eren.
Jo en conec un que sempre que ens trobem....ens expliquem un munt de coses.
(Segur que pensareu que tot és mentida..........però avui a la nit seguirem el camí que ens han marcat i quan arribem al lloc  on viuen ja no estareu tan segurs que no existeixen.) 

* unes hores abans vaig penjar barrets vermells molt petitons a les branques dels castanyers fins arribar a un que és molt vell i s'hi pot amagar caramels a dins.

El que jo conec és diu Rasclet del castanyer perdut..i ell m'ha explicat com és la vida dels follets.
Recullen glans, castanyes, herbes, arrels, aigua de mel i amb els núvols en fan caramels de sucre.
N'hi ha de savis i de trapelles, de petits i de més petits. Solen viure en boscos antics on hi han arbres molt vells.
Per llit tenen matalassos d'herba seca i llençols de fulles.
Es fan els estris de cuina amb la fusta dels arbres caiguts i tenen remeis per moltes malalties.
Tenen cura dels animals del bosc i són els guardians de les plantes i muntanyes.
Em Rasclet m'ha explicat que els follets no és moren mai, quan ells volen pugen a dalt dels estels i des de allà  vetllen i fan el que poden per tots els nens del món.
Antigament en aquesta casa hi vivia una família amb dos nens petits, els pares treballaven la terra, collien pomes i fruites,avellanes i olives. Tenien un petit hort i a dins a la casa hi tenien les vaques.
Un dia, en Pau que era el fill gran va anar a collir herbes per els conills, tan capficat estava omplin el cistell que és va perdre....
És feia fosc i en Pau veient que no sabia on anar va començar a plorar.
De sobte va sentir fressa al seu darrera i apartant unes branques de romaní va veure un barret petit amb un cap encara més petit.
Que et passa bon minyó?-li va preguntar el follet.
En Pau no és creia el que veia...
Quan era més petit la mare l'hi explicava contes a vora el foc, de bruixes i de fades, de nans i de gegants, i ara tot d'una...li vingué al cap que una nit màgica d'estiu, una nit de lluna esvelta i plena, la mare l'hi va explicar el conte més bonic de tots.
El conte del Follet del gorjablanc......Però aquest conte ja us el explicaré un altre dia....
Com deia, en Pau en veure el follet dubtava si era de veritat o era un somni, però davant la insistència del petit follet, li va explicar el seu desesper.
Tinc que arribar aviat a casa, els pares m'esperen per donar menjar al bestiar, ajudar a la mare a fer el sopar. I m'he perdut en aquest bosc...sis-plau em pots ajudar ?
No tan sols et portaré a casa, t'ajudaré a collir les herbes i quan tu vulguis em pots venir a veure i t'ensenyaré on hi han les millors glans,  les millors castanyes i els millors bolets, però m'has de prometre una sola cosa.
Quina ? -li va preguntar en Pau-
Que mai, mai agafaràs més del que necessites ¡¡¡¡¡
Des de aquell dia és van fer molt amics i s'explicaven un munt de coses, i quan en Pau és va fer gran va explicar als seus fills tot el que havia après.
I sovint, quan ja era molt i molt vellet, mirava el cel de nit, sempre en una sola direcció, deia que allà hi havia l'estel del seu amic Rasclet.

* quan vaig acabar els vaig dur, seguint els barrets de follet fins el castanyer antic, al arribar sento una mà petita que m'agafa del jersei i em diu: Pep, jo també vull tenir un amic follet.
Tranquil·la, vaig dir-li jo, ja en tens un. I li vaig assenyalar un estel molt brillant que hi havia damunt nostre.

dijous, 10 de maig del 2012

Hi ets en el moment precís...





Hi ets en el moment precís i per això crec en tu.
M'acompanyes sempre, fins hi tot quan el vent ens remou el sentiments.
Et tinc al meu costat quan les gotes de pluja ens fan sentir més vius.
M'acompanyes en els somriures, en els plors i et sento plena de vida.
Veig sortir el sol amb els teus ulls i escolto la música de les estrelles amb el meu cor.
Hi ets en el moment precís i crec en tu.

dimarts, 8 de maig del 2012

Ara ja ningú parla de mi..
























Ara ja ningú parla de mi.
M'han mort per res i el meu botxí ha demanat perdó.
Ara ja ningú se'n recordarà del meu passat.
Nascut en una manada dirigida per la meva mare, anàvem buscant herbes fresques i branques d'arbres, aigua i fang.
Ara ningú parlarà de mi. Perquè els que porten fusells no entenen de paraules i l'olor de pólvora els hi nega el pensament.
Poc heu après de la vida si mateu els seus fills per res, solament pel gust de la sang, per gaudir del patiment dels que són febles.
Mateu sense sentit, perquè no en teniu.
Sou la foscor del món i voleu apagar tota l'esperança dels que estimem la nostra Terra.
Ara ja ningú parla de mi, però la vostra consciència no us deixarà tranquils.
Amb els diners que heu pagat per la meva mort hauries pogut escolaritzar uns quants nens del carrer, o potser enviar medicaments als pares que no poden comprar-ne i sentencien a la malaltia eterna als seus fills.
Hipòcrites...que sortiu a la foto quan feu comèdia i us amagueu quan feu maldades.
Ara ja ningú parla de mi, però vosaltres passareu a la història com el que sou, mals comediants i pitjor governants.

dissabte, 5 de maig del 2012

Balconada
























Per la balconada t'enfiles i amb perfum de flors atraus els meus sentits,
Em fas sentir viu, em fas sentir dins el teu món de colors.
Al matí em despertes i a la nit m'acompanyes, dolça flor, dolça vida, dolç amor.