Ara
ja ningú parla de mi.
M'han
mort per res i el meu botxí ha demanat perdó.
Ara
ja ningú se'n recordarà del meu passat.
Nascut
en una manada dirigida per la meva mare, anàvem buscant herbes
fresques i branques d'arbres, aigua i fang.
Ara
ningú parlarà de mi. Perquè els que porten
fusells no entenen de paraules i l'olor de pólvora els hi nega
el pensament.
Poc
heu après de la vida si mateu els seus fills per res, solament
pel gust de la sang, per gaudir del patiment dels que són
febles.
Mateu
sense sentit, perquè no en teniu.
Sou
la foscor del món i voleu apagar tota l'esperança dels
que estimem la nostra Terra.
Ara
ja ningú parla de mi, però la vostra consciència
no us deixarà tranquils.
Amb
els diners que heu pagat per la meva mort hauries pogut escolaritzar
uns quants nens del carrer, o potser enviar medicaments als pares que
no poden comprar-ne i sentencien a la malaltia eterna als seus fills.
Hipòcrites...que
sortiu a la foto quan feu comèdia i us amagueu quan feu
maldades.
Ara
ja ningú parla de mi, però vosaltres passareu a la
història com el que sou, mals comediants i pitjor governants.