dimarts, 8 de maig del 2012

Ara ja ningú parla de mi..
























Ara ja ningú parla de mi.
M'han mort per res i el meu botxí ha demanat perdó.
Ara ja ningú se'n recordarà del meu passat.
Nascut en una manada dirigida per la meva mare, anàvem buscant herbes fresques i branques d'arbres, aigua i fang.
Ara ningú parlarà de mi. Perquè els que porten fusells no entenen de paraules i l'olor de pólvora els hi nega el pensament.
Poc heu après de la vida si mateu els seus fills per res, solament pel gust de la sang, per gaudir del patiment dels que són febles.
Mateu sense sentit, perquè no en teniu.
Sou la foscor del món i voleu apagar tota l'esperança dels que estimem la nostra Terra.
Ara ja ningú parla de mi, però la vostra consciència no us deixarà tranquils.
Amb els diners que heu pagat per la meva mort hauries pogut escolaritzar uns quants nens del carrer, o potser enviar medicaments als pares que no poden comprar-ne i sentencien a la malaltia eterna als seus fills.
Hipòcrites...que sortiu a la foto quan feu comèdia i us amagueu quan feu maldades.
Ara ja ningú parla de mi, però vosaltres passareu a la història com el que sou, mals comediants i pitjor governants.

6 comentaris:

  1. Qui necessita matar per gaudir de la vida, per sentir-se important, realment com diu el teu elefant és que no ha après res de la vida. I a una edat considerable no haver après res de la vida comença a ser greu.

    No té perdó, per a mi ja es pot anar disculpant ... és un perdó de comèdia i de mentida... no me'l crec ni per un segon. Només li sap greu que se l'hagi descobert. Res més.

    ResponElimina
  2. L´animal amb el que m´he sentit sempre molt lligada és l´elefant (un dia us explicaré els motius), per això em sembla doblement trista aquesta història.
    No té cap disculpa, i menys ell, que és qui ha de donar exemple amb el seu comportament.

    Bona tarda nins!

    ResponElimina
  3. les coses, i menys la mort, no s'acaba amb un simple perdó....ja comencem a estar farts de que tots els de dalt facin el que vulguin i ningú entri ala presó.
    Potser hauriem de donar armes als elefants.....

    ResponElimina
  4. No siguis aixis ..ja es va disculpar no?
    dons tot arreglat!!
    una bona *trompada* es el que es mereixia!

    ResponElimina
  5. No diguis aixó, que amb una simple disculpa,pues no fue perdón, la cosa encara está aquí present i com diu Joan ja comensem a estar farts de tanta disculpa y no ho faré més.

    ResponElimina
  6. Jo crec que si que parlaran d'ell (de l'elefant), potser més que abans... precisament ara tothom el defensa i li té simpatia.
    No estiguis trist elefantet, t'estimem molt!

    ResponElimina