divendres, 31 de juliol del 2015

bicicletes perdudes



El noi de la dreta és el meu oncle.
Va morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren molt més joves que jo, i van perdre molt.

Passeig amb bicicleta
somnis
amors perduts i no trobats,
rialles trencades, ulls negats de por.

Vides meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un boig coronel que es creia l'amo del món.

dibuixos amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca humanitat de personatges absurds.

No, no vull això pel meu univers d'amors.

Digueu-me somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso, digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure en presons per encerclar la llibertat de viure.




dilluns, 20 de juliol del 2015

nuvols alts





Amb la mirada et veig el fons del cor,
moltes papallones d'ales de colors com els teus somnis,
i els amors tinguts omplen les nits de poc dormir
i els plors de la infantesa, guardats als fons de tot.
Nuvols alts dibuixats en cels immensos,
esperances ja construïdes i pors amb gust de fel.

però jo sé que mai tindràs
cap tempesta que et porti a mal port.


Perquè jo seré el teu àngel, si tu vols, dolça nina.