dissabte, 2 de gener del 2010

15 de setembre de 1973


Un dissabte al vespre vaig entrar en un bar a Girona a fer un mos, i tot esperant el meu torn de demanda vaig fullejar el diari, després d'uns quants anuncis i articles que no em feien el pes, vaig arribar a una notícia que potser no m'esperava.
El titular deia així : Victor Jara ja marxa per un ample camí.
La crònica explica, en resum, qui va ser Victor Jara.
Cantautor molt compromès amb el govern d'Allende que fou derrocat per l'assassí Pinochet.
Però el que més em va colpir va ser quan la seva dona  Joan  recorda el moment en què va reconèixer el seu cadàver.
Va ser torturat per funcionaris de l'exèrcit i executat pels seus captors el dia 15 de setembre de 1973.
El informe de l'autòpsia consignava que el cadàver tenia 44 trets.
Joan va ser obligada a enterrar-lo el mateix dia, cosa que va fer de manera anònima al costat d'un amic que va caminar amb ella desprès del fèretre, fins a un humil nínxol del Cementiri General de Santiago de Xile.

Des d'aquest espai de casa meva, voldria oferir-li un petit homenatge a ell i a tots els que han estat torturats i morts per cabdills de la ignorància i monstres de la humanitat.


Roig de sang i llum d'esperança.


El cel que m'acompanya em parla de una vida passada 
i un present  que ja és aquí.
De la vida passada vull oblidar la mort i recordar els somnis d'igualtat.
Del present, oblidar els assassins i recordar els que van lluitar per la llibertat.


Roig de sang i llum d'esperança.