dimecres, 28 de setembre del 2011

La capseta


Fa molts anys, d'un país llunyà, ens vam emportar una caixeta de fusta.
Dins hi havia un munt de propòsits, ja sabeu que ocupen poc lloc si els deseu bé,
per això la caixa era petita, de bon portar.
Ens van dir que no la podíem obrir fins arribar a casa i així ho vam fer.
Molts pensareu que hi havia alguna joia o algun geni màgic, com si una làmpada meravellosa fos.
Doncs no, hi havia molts propòsits i prou. El millor de tots era el repte de saber triar un camí per tirar endavant una nova vida. Una vida en que ara ja érem tres i això pot semblar fantàstic i ple de colors i evidentment que ho és, però amb tota la gama de colors, inclosos els tons de grisos.
La caixeta ha anat creixent i és curiós, els propòsits també, i dels colors mai hauria dit que n'hi haguessin tants.
Però el que si us puc dir és que,sense saber-ho, a dins hi havia una joia i un màgic geni.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Música


Si algun dia deixem de caminar, que les millors notes arribin on descansarem.
I per recordar els nostres, farem sonar les mes belles guitarres i escoltarem des de l'altre riba, els cants de les sirenes que dolçament ens hauran encisat.
Siguem feliços de tenir entre nosaltres l'art màgic de la música i farem que el món giri amb perfecte harmonia.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Recordo aquesta mirada...

















Recordo perfectament aquesta mirada.
Amb ella vaig tenir ,al meu davant, el sentit més pur de la innocència.
L'ull que m'ha descobert al darrera de la finestra i que amb saviesa
em descriu sense paraules la tendresa de la infància, la injustícia del
tercer món i el perdó dels més pobres.
Recordo perfectament aquesta mirada.

dijous, 22 de setembre del 2011

El carrer


Quan camino pel carrer antic del passat penso amb la gent que pas a pas i dia a dia han fet el camí infinites vegades. És quan m'imagino relats de vides passades.

El jove Quimet , acabat de casar, que surt a treballar de matinada amb roba gruixuda per protegir-se del fred del camp. La senyora Carmeta que surt a comprar la llet, amb el davantal posat, ella no te manies com la Lola del carrer de més amunt.

El sol que ja despunta i que fa que les pedres de les parets desprenguin el fum erm de la rosada.

La Joana , que s'ha enamorat del Anton, el vailet més bel·licós del poble.

Hiverns amb les lloses glaçades i estius al carrer per on l'aire fresc amanyaga les parets velles.

I els nens van a l'escola pensant que de aquí poc seran els futurs pagesos, traginers, llauners, forners, cuireters, ceramistes, herbolaris, potser algun endevinaire, filadores, teixidores, potser alguna joguinaire i algun alquimista.
Segurament era molt dur, molt més que ara.

Però i si els nostres fills no saben que podran ser quan siguin grans ?

dilluns, 19 de setembre del 2011

El pensador


Mires per la finestra el pas del temps,
i penses que ja està tot fet.
Tens la mirada perduda en un somni potser de joventut,
i la saviesa de voler estimar la vida tal com l'has rebut.
Veig la imatge de la gent que s'ha fet gran amb el treball de cada dia.
I tens l'esquena doblegada per l'esforç de les eines del camp.
Duus la teva història gravada amb símbols a la cara, com els arbres vells a l'escorça del seu tronc.  

dissabte, 17 de setembre del 2011

Arc de Sant Martí

El morat del pastís dels comediants
El blau on viuen els dofins
El color indi d'una nit  d'estiu

El groc amb un desig lligat 
El vermell del espectacle del foc

El verd d'un matí a casa 


El taronja dels ulls d'un gat de Tarragona

dijous, 15 de setembre del 2011

El Pou


Diuen que si llences una moneda al fons es complirà un desig, i que en el reflex de l'aigua es dibuixarà el teu futur.
Jo sóc del parer que és millor oferir els teus somnis a les estrelles i del pou treure'n l'aigua fresca.

Si passeu a prop de casa, podeu veure un xic d'aigua o molta si teniu molta set.

Però no us oblideu dels somnis.....

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sabates
























Si arribo tard a casa el primer que veig són les sabates, les conto totes, que no en falti cap, que no estiguin desaparellades, que ningú hagi perdut l'altre parell,i quan veig que tots hi som, respiro tranquil i segueixo pujant les escales.Direu que és un tic digne d'anar a cal psicòleg, però no puc fer-hi res.
Deixo les meves i ....si ja ho sé, sembla una casa desordenada, però per mi és una forma de deixar la pols del carrer a fora, la pols dels dies dolents i la brutícia que ningú es queda.
Qui vol va amb xancles i qui vol va descalç, com jo, perquè així sento el terra que més estimo a la planta dels peus,
i tot és més senzill.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Caçador de somnis




Caçador de somnis.

Corres amunt i avall,
i jo, observador del temps
m'entretenc a dibuixar en la meva ment
les petjades que les onades esborren barroerament.

Corres amunt i avall cercant somnis
que amb la xarxa de la teva innocència 
atrapes amb alegria desfermada.
Mentrestant, les petites petjades perduraran en la meva ànima.