dijous, 3 de novembre de 2011

Quan sigui gran...




Quan sigui gran miraré al davant i m'enfrontaré als fantasmes del passat, posaré cada fulla caiguda en el seu lloc i així podré descansar de tan feixuga feina.
Pas a pas aniré endavant gaudint de totes les il·lusions guardades en el rebost de l'ànima, somriuré a les penes i ploraré a les alegries. Perquè ara sé que després d'un revolt hi ha una aventura, un somni realitzat o un tresor per descobrir.
Quan sigui gran recordaré als amics, als amors i els poetes que amb llurs versos m'han fet la vida més planera.
Si pogués viure eternament, us convidaria a caminar pel camins de la felicitat.

5 comentaris:

  1. Tant de bo recordem eternament.....i si fas convidada pensa amb mi

    ResponElimina
  2. No cal pas viure eternament per això...

    Ja ens convides cada dia!

    M'agrada quan parles de recordar els amics, els amors i els poetes. Tres motius de felicitat.

    ResponElimina
  3. Estàs dient que quan siguis gran endreçaràs el passat, Pep ?
    Però noi amb tot això que saps, no cal esperar a ser gran, ja pots fer-ho ara. Pensa en tot el que t'estàs perdent si ho deixes per demà...
    Penso que s'han d'aprofitar tos els moments, per intentar anar pels camins de la felicitat.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. i cal esperar a esser gran o a viure eternament????

    ResponElimina