Quan
sigui gran miraré al davant i m'enfrontaré als
fantasmes del passat, posaré cada fulla caiguda en el seu lloc
i així podré descansar de tan feixuga feina.
Pas
a pas aniré endavant gaudint de totes les il·lusions
guardades en el rebost de l'ànima, somriuré a les penes
i ploraré a les alegries. Perquè ara sé que
després d'un revolt hi ha una aventura, un somni realitzat o
un tresor per descobrir.
Quan
sigui gran recordaré als amics, als amors i els poetes que amb
llurs versos m'han fet la vida més planera.
Si
pogués viure eternament, us convidaria a caminar pel camins de
la felicitat.
Tant de bo recordem eternament.....i si fas convidada pensa amb mi
ResponEliminaJo també vui venir.....
ResponEliminaNo cal pas viure eternament per això...
ResponEliminaJa ens convides cada dia!
M'agrada quan parles de recordar els amics, els amors i els poetes. Tres motius de felicitat.
Estàs dient que quan siguis gran endreçaràs el passat, Pep ?
ResponEliminaPerò noi amb tot això que saps, no cal esperar a ser gran, ja pots fer-ho ara. Pensa en tot el que t'estàs perdent si ho deixes per demà...
Penso que s'han d'aprofitar tos els moments, per intentar anar pels camins de la felicitat.
Una abraçada,
M. Roser
i cal esperar a esser gran o a viure eternament????
ResponElimina