dilluns, 9 de juliol del 2012


Veig que has encès la llàntia de la teva llar.
Vindré ràpidament abans no s'acabi el dia.
Parlarem de la vida i dels secrets de l'ànima, parlarem de les estrelles,
parlarem dels somnis i dels records.
Amb tu viuré la nit, quan s'apagui la claror.
I amb tu aprendré a gaudir dels moments més dolços del amor.


5 comentaris:

  1. Què bé que ho dius Pep!
    Parlar de tot el que és important de la vida,
    i compartir la nit, els moments més dolços...
    Uns pensaments molt bells.

    Bona nit, nin...uns bessets.

    ResponElimina
  2. tant de bo cada dia s'encenguessin moltes llànties per provocar uns escrits i situacions com aquí presentats.

    ResponElimina
  3. Preciós, Pep, em sembla que teniu assegurada una bona vetllada i una bona nit... però igualment us la desitjo a tos dos.

    ResponElimina
  4. que tendre..
    que poc es necesita de vegades
    felicitats

    ResponElimina
  5. Pep, aquesta foto diu tantes coses...
    Que la llàntia de la llar perduri encesa en el temps, nits, dies? és igual, qualsevol moment és bo per compartir somnis i records amagats al fons de l'ànima...I estimar i sentir-se estimat!

    ResponElimina