dilluns, 9 de juliol del 2012


Veig que has encès la llàntia de la teva llar.
Vindré ràpidament abans no s'acabi el dia.
Parlarem de la vida i dels secrets de l'ànima, parlarem de les estrelles,
parlarem dels somnis i dels records.
Amb tu viuré la nit, quan s'apagui la claror.
I amb tu aprendré a gaudir dels moments més dolços del amor.


Publicat per a

5 comentaris:

  1. sa lluna9 de juliol del 2012, a les 13:05

    Què bé que ho dius Pep!
    Parlar de tot el que és important de la vida,
    i compartir la nit, els moments més dolços...
    Uns pensaments molt bells.

    Bona nit, nin...uns bessets.

    ResponElimina
  2. Garbí249 de juliol del 2012, a les 14:12

    tant de bo cada dia s'encenguessin moltes llànties per provocar uns escrits i situacions com aquí presentats.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas9 de juliol del 2012, a les 14:41

    Preciós, Pep, em sembla que teniu assegurada una bona vetllada i una bona nit... però igualment us la desitjo a tos dos.

    ResponElimina
  4. sargantana10 de juliol del 2012, a les 15:21

    que tendre..
    que poc es necesita de vegades
    felicitats

    ResponElimina
  5. M. Roser11 de juliol del 2012, a les 4:27

    Pep, aquesta foto diu tantes coses...
    Que la llàntia de la llar perduri encesa en el temps, nits, dies? és igual, qualsevol moment és bo per compartir somnis i records amagats al fons de l'ànima...I estimar i sentir-se estimat!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)