Sou
els pàries de la Terra i tot i així sou els hereus de
la grandesa de la vida.
Amb
vosaltres vaig aprendre a donar valor a les coses més simples.
Una
gota d'aigua, una fulla de color o el perfum d'una flor.
Ara
que els homes rics tenen por, ara que els diners ens fan més
febles,
ara
recordo les vostres rialles.
Com
puc agrair-vos el fer-me veure que obrint una finestra, puc sentir
l'olor dels camps, dels boscos i de les muntanyes.
M'heu
ensenyat a mirar el meu interior i saber desar els sentiments,
per
no fer-me mal i no fer-ne als altres.
Ara
que els poderosos trontollen al perdre uns pocs diners,
i
al saber-se pobres de valors, que per cert mai han tingut, tremolen
de feblesa.
Ara
és quan veig clar qui sou realment vosaltres.
Sou
els verdaders prínceps del món i algun dia tothom ho sabrà.
tu si que ets ric...felicitats!!
ResponEliminaHem de tornar a aprendre a viure.....el joc ha canviat ara els valors han de ser amb sentiments. Ara suposo que els que fan cua a càritas amb roba de marca comencen a valorar el que han perdut en tot el temps d'abundància.
ResponEliminaAmb només mirar-los als ulls, veure els seus somriures, ja veiem que sí que són els prínceps del món, són els autèntics savis de la Terra.
ResponEliminaM´agrada veure en tu aquests valors,
m´agrada veure a través dels teus ulls.
Uns bessets, nin estimat!
Avui no diré res, per no desfer l'encís d'aquest preciós post...Només que l'autèntica riquesa, és ser-ho en sentiments i en valors!
ResponEliminaPetons.