dijous, 12 de juliol del 2012

Als prínceps del món


Sou els pàries de la Terra i tot i així sou els hereus de la grandesa de la vida.
Amb vosaltres vaig aprendre a donar valor a les coses més simples.
Una gota d'aigua, una fulla de color o el perfum d'una flor.
Ara que els homes rics tenen por, ara que els diners ens fan més febles,
ara recordo les vostres rialles.
Com puc agrair-vos el fer-me veure que obrint una finestra, puc sentir l'olor dels camps, dels boscos i de les muntanyes.
M'heu ensenyat a mirar el meu interior i saber desar els sentiments,
per no fer-me mal i no fer-ne als altres.
Ara que els poderosos trontollen al perdre uns pocs diners,
i al saber-se pobres de valors, que per cert mai han tingut, tremolen de feblesa.
Ara és quan veig clar qui sou realment vosaltres.
Sou els verdaders prínceps del món i algun dia tothom ho sabrà.

4 comentaris:

  1. Hem de tornar a aprendre a viure.....el joc ha canviat ara els valors han de ser amb sentiments. Ara suposo que els que fan cua a càritas amb roba de marca comencen a valorar el que han perdut en tot el temps d'abundància.

    ResponElimina
  2. Amb només mirar-los als ulls, veure els seus somriures, ja veiem que sí que són els prínceps del món, són els autèntics savis de la Terra.

    M´agrada veure en tu aquests valors,
    m´agrada veure a través dels teus ulls.

    Uns bessets, nin estimat!

    ResponElimina
  3. Avui no diré res, per no desfer l'encís d'aquest preciós post...Només que l'autèntica riquesa, és ser-ho en sentiments i en valors!
    Petons.

    ResponElimina