Aquest
escrit el dedico a una persona que un dia en un partit de futbol, va dir a un
company del meu fill, que te dotze anys, i després d'una falta
de les moltes que és fan en aquest joc, i veient que aquest
company era africà.
Que
si no sabia les regles del joc, que fes el favor de marxar del nostre
país.
No
vull recordar el rostre de la persona, ni la seva veu, ni li desitjo
res personalment.
Només
dir-li que jo estic encantat que el meu fill tingui com a
company aquest nen africà.
Juliol de 1999 Poura (Burkina Faso)
Poura,
deu del matí, em llevo una mica adormit, ahir a la nit vam
arribar tard a la casa dels amics de la Djene i després de
presentar-nos i fer un mos vam dormir en el que era, estic segur, el
llit del matrimoni de la casa.
Ara
al matí ja fa una calor humida i veig que el poble està
en plena activitat.
M'he
quedat sense tabac, i la veritat no sé per on començar
a caminar per anar a comprar-lo.
Tot és, per la meva limitada
experiència, un clar exemple de desordre urbanístic.
Més tard veuré que el que estava limitat era jo.
La
Djene, coneixent-me em diu: espera't que t'acompanyarà el fill
de la casa, en Sergi, que te sis anys.
Anem
avall, per carrers sense cap nom, voltats de barraques on viu,
treballa i malviuen molta gent.
Arribem
a un encreuament i suposo que en Sergi al veure que jo anava a pas
de processó de setmana santa, contemplant cada racó de
vida i d'espectacle, em diu : Espera't aquí, donem diners i
ara te'l porto el tabac.
Després
de poca estona, torna i em dona el paquet i el canvi.
Li
dono les gràcies i el canvi li dic que se'l quedi.
Surt
corrents i penso que en el fons tots els nens són iguals.
Torno
enrere i pensant amb les meves coses no m'adono que ja tinc al petit
Sergi al meu costat i amb una ma enlaire m'ofereix un paquet
embolicat i fumejant olor d'espècies.
Al
obrir-lo veig que hi ha trossets de carn rostida , i amb una veu
fluixa em diu: és per tu, amic meu ¡¡
Seguidament
vaig pensar que la vida és plena de regals.
Vam
tornar tots dos rient i menjant deliciosa carn rostida.
Afortunadament Pep, hi ha gent que ja ho sap.
ResponEliminaPotser la idea del post que vaig pujar ahir, no és molt lluny del que tu vols dir amb aquesta historia tan senzilla, tan maca i tendra que ens regales avui.
Si és molt fàcil viure en harmonia amb tothom i amb la terra, ens la compliquem nosaltres.
Bona nit nin, amic meu.
on viuen aquestes persones hi han llocs on encara no s'ha despertat l'egoisme i l'ànsia de poder, coses que ho malmeten tot.
ResponEliminaSí que es plena de regals la vida, però són petits i de moltes classes. Per això no tothom arriba a veure'ls!
ResponEliminaGràcies per aquest regal de tendresa i d'amistat, Pep!
ResponEliminaQue tinguis una bona tarda de diumenge!
Un relat preciós per la seva senzillesa i una lliçó per a tots aquells que van de prepotents per la vida. A la meva classe sempre hi ha hagut dos rètols importants: RESPECTE i NINGÚ ÉS MÉS QUE NINGÚ...
ResponEliminaHi ha gent que diu: "és que tots som iguals". Jo penso que tots som diferents, però tenim els mateixos drets i els mateixos deures i ens hem de respectar, malgrat les diferències , perquè tots som PERSONES!!!
Abraçades solidàries.
Si encara hi ha persones que ( si es pot di persones) que desgraciadament pensen així i tu diu una que te dos nets originaris de l'India i que moltes vegades (encara que ja fa 15 anys) es trova en gent que no son PERSONES.
ResponEliminaRetorno aquest espai despres d'una epoca allunyada, pero veig que res a canviat i tot segueix tan maco com sempre
ResponEliminauna abraçada ben forta, Pep enyorat
M'ha encantat! Moltes gràcies! Abraçadeta de bona nit...
ResponElimina