dimecres, 20 de juny del 2012

Calaix de memòria


Fa dies que faig endreça, miro fotos de antics viatges i passo fulls de llibres llegits, potser amb la calor em venen ganes de tenir-ho tot al seu lloc.
L'hivern és per estar a vora el foc i escoltar música, i ara que arriba el temps d'anar amb xancles, ves per on em dedico a buscar records. Com si el meu cos em demanés canvi de costums.
He trobat una foto de qui va ser un dels meus primers amors, i és clar començo a contar els anys que fa d'això. Molts, però encara recordo els seus cabells llargs, i seguidament em ve al cap la cançó “La noia del país del nord” de Els Miralls de Dylan.
Poso la música. Com passa el temps¡¡¡
Potser hi ha coses que no tornaria fer, altres les faria amb més intel·ligència, altres segur que no ho faria amb tanta innocència, però el que estic segur és que sóc feliç de haver estimat a qui he volgut.

6 comentaris:

  1. Haver estimat a qui has volgut... em sembla una cosa genial, genial de veritat. Clar que t'ha de fer feliç!

    ResponElimina
  2. Bons records Pep!
    També ho faig de tan en tan i, síiiii... han passat molts d´anys, però em fan somriure encara.
    Quan ja ha passat ho veiem amb uns altres ulls, però si no haguessim viscut tot tal com ho vam fer, ara no seríem qui som.

    Bessets de bona nit, nin!!

    ResponElimina
  3. Jo també ho fai de tan en tan,mirar fotografias de fa tans anysssssss, i de tot el que dius en quedo amb el últim parraf que es el que penso moltes vegades.

    Abraçadas d'una que es considera feliç.

    ResponElimina
  4. Tinc inclus guardades les fotos d'antigues relacions, que encara que hagin anat malament sempre porten records bons.....

    ResponElimina
  5. Oh, quina foto més preciosa Pep, i amb el primer amor...Saps, feia temps que no pensava en aquesta cançó, i això que m'agrada molt, m'has portat a uns altres cels ja una mica oblidats...
    I està molt bé això de fer endreça, (de coses i de sentiments) de vegades et trobes petits tresors mig oblidats...Segurament canviaríem alguna cosa viscuda o la viuríem diferent...Que més es pot demanar si hem pogut triar els amors!

    ResponElimina
  6. Si les coses les poguessim viure dues vegades, tindrien un gust diferent, potser millor o potser pitjor. Som el que hem fet i el que hem sentit, si ho haguessem fet diferent, no seriem els mateixos =:)

    ResponElimina