No
hi entenc en economia, ni en borsa, ni dèficit públic.
Voldria
que tot fos més clar, per exemple l'hora de repartir el
benestar toqués a tothom per igual.
Voldria
que quan els senyors dels vestits foscos ens diuen que volen salvar
l'economia, pensessin amb tots.
Voldria
que el principal objectiu de tots fos que ningú estigués
en la misèria.
Potser
no cal construir trens més ràpids, ni autopistes més
amples, ni cases on viurien 30 famílies.
Potser
caldria dedicar més esforços a guanyar la fam i vèncer
les malalties.
Potser
el somriure d'aquesta gent ens pot ensenyar a viure una mica millor
sense tantes coses.
Potser..
Segur que tenim moltes coses per aprendre de les persones que tenen tant poc... segur que sí.
ResponEliminaNosaltres a vegades de tant que tenim hem perdut allò més autèntic de la vida...
Uns somriures preciosos, ens has regalat avui...
Bona nit, Pep!
Moltes vegades em pregunto, com és que les persones que no tenen res, ni el necessari per viure dignament, sempre somriuen...En canvi la gent dels països més "civilitzats", sovint se'ns veu malhumorats...Suposo que és perquè encara que no tinguin coses materials, han conservat una cosa que nosaltres no tenim gaire clara, l'amor a la vida per ella mateixa, a la natura, a la família...
ResponEliminaPerò que somriguin no vol dir que ja no calgui ajudar-los, penso que hi ha un mínim que tothom hauria de tenir; tot això que tu voldries està molt bé...
Bona setmana,Pep.
Potser...un dia tot sigui com t´agradaria, com ens agradaria
ResponEliminaMolt bon desitjos els que ens has deixat i uns somriures que no tenen preu.
Molt bona nit, nin!
No potser......segur que tens raó. Si erradiquem l'ànsia de poder haurem solucionat molt bona part de problema
ResponEliminaUn somriure de les persones que menys tenen i que el donan tot.
ResponEliminaPotser..agún día...
segurissim que tens raó. Ara be, també hauriem de fer una reflexió cap al nostre interior.. segur que veiem coses que no ens agraden gaire de la educació en valors rebuda. Salut!
ResponElimina