Vet
aquí que avui al matí han sortit de la terra les
petites llavors que vam plantar.
Com
petites banderoles ens indiquen que no tot està perdut, que la
vida amb la seva màgia, arrela sempre a prop nostre.
Això
ens agrada, perquè entenem la bellesa de les petites coses i
ens fa veure clar que soms afortunats al saber entendre la fragilitat
d'una flor i la fortalesa del univers.
Ens les tornaràs a ensenyar d'aquí uns dies?
ResponElimina:) que bonic és veure sortir les plantes!
Felicitats!
crec que a dia d'avui tots estem esperant els brots verds.....fa goig si
ResponEliminaJo diria que han trobat el lloc adient, el punt just de sol, el punt just d'aigua, el punt just d'estimació i, tot plegat, fan la màgia de la vida.
ResponEliminaUna aferradeta, nin!
Un petit gran miracle... molt bona setmana, Pep!
ResponEliminaTantes vegades com ho hem vist, però sempre ens sorprèn agradablement, veure néixer la vida...Per petita que sigui, la veurem créixer, i fer la florida...I això ens fa sentir en sintonia amb la natura.
ResponEliminaPep, també m'agradaria veure-la ja més granadeta...
El meu pare sempre deia que jo era igual que l'àvia, quan plantavem alguna cosa ens la miravem mil cops per veure com anava creixent.
ResponEliminaPreciós.