Ara veig l'horitzó amagat al mig
dels canyissars.
Agafaré els rems fort per tal
que el corrent no em porti on vol ell.
Potser hi haurà tempesta, els
núvols ho indican i el meu destí potser també.
Però no defalliré i quan
tothom pensi que estic perdut arribaré a la meva illa on no hi
ha res més important que la vida mateixa, on els millors
tresors són els amics i amb la força de deu mil braus
llançarem al aigua als que es pensen ser éssers
magnànims i creadors de riquesa.
Benvinguts sigueu navegants
experts, que amb una barca i uns rems farem port a la platja del que
serà un món millor.
Pujo a la teva barca, Pep! I que cadascú pugui arribar a la seva illa de vida. I que no faltin mai els amics.
ResponEliminaM´agrada la teva barca Pep,
ResponEliminaporta a bon port
ben acompanyat
com és
com ha de ser
com serà
Bessets, nin!!
Allà ens trobarem.....lluny de tots els indignes de la nostre companyia
ResponEliminaMentre es veu l'horitzó, no hi ha perill de perdre's...I m'agrada això de navegar contra corrent, sovint ho faig.
ResponEliminaTots els que som humils i estimem la vida i els amics, agafarem una barca que ens porti a la teva illa, i en farem un petit món millor.
Jo també pujaré a la teva barca, allá ens trobaren i dejarem de costat a tots els que no mereixan dirse companys.
ResponEliminaPuc? puc? Promet dur somriures i esperança...
ResponElimina