dilluns, 28 de maig del 2012

El carrer de color tranquil



Quan és fa fosc tot és transforma d'un color tranquil,
la llum no arriba a tot arreu i les ànimes passen sense dir res.
Com un presagi del que serà demà, el carrer acull les passes dels
que han caminat amb pressa i ara a la nit, bressola als enamorats que amb l'escut de la foscor escriuen versos d'amor amb el silenci de la veritat.
Demà al matí tot esdevindrà nou, fresc i ningú s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer de color tranquil.

9 comentaris:

  1. Dues cares ben diferents del mateix carrer, el dia i la nit. De dia tot sembla més objectiu i cada carrer és com és, però de nit aquest color tranquil, a vegades es veu així tranquil i plàcid, altres vegades es veu nostàlgic, altres fins i tot trist. Però avui el veiem tranquil i m'agrada que hi passegin enamorats i deixaran vibracions amoroses...

    ResponElimina
  2. Les nits són per aprofitar-les i amb un color tranquil encara més.

    ResponElimina
  3. Si poguessin parlar aquests carrers...
    segurament el que més les agrada són aquest versos d´amor i per això es transformen de colors tranquils.

    Una aferradeta molt dolça, nin!

    ResponElimina
  4. Un text preciós Pep. A partir d'ara a la meva gamma de colors, hi afegiré el color tranquil, i així hi posarà seny, quan s'esvaloti el "plumier"...
    Ara és l'hora de les passejades tranquil·les, alentint el pas, per gaudir
    els enamorats o no, dels darrers moments del dia, abans de tancar-se cadascú al seu cau...
    Algú ha somniat que havia pintat aquest quadre, perquè hi ha posat la seva signatura!

    ResponElimina
  5. Vols dir que hi ha carrers tan tranquils a las nits??

    ResponElimina
  6. carrer tanquil
    bressol d'amor
    silenci fus
    al primer albor

    ResponElimina
  7. "... ningú s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer de color tranquil."

    Però potser les espurnes de l'amor quedaran tant impregnades en les parets, el terra, l'aire del lloc... que alguns molt perceptius sabran que alguna cosa important, sense saber exactament què, va passar-hi allà.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Paso por tus calles a dejarte mi eterno agradecimiento por tus palabras en momentos difíciles.
    Gracias por estar. Gracias.

    ResponElimina
  9. Tant de bo hi haguéssim molts carrers com el que tu descrius, i molts amors viscuts, sense recances, sense enyors, sense prohibicions. Amors, que malgrat l'arribada de l'alba, al capvespre puguin retrobar-se, i sentir en plenitud el desig correspost!!!
    Preciós!!!!

    ResponElimina