Quan
és fa fosc tot és transforma d'un color tranquil,
la
llum no arriba a tot arreu i les ànimes passen sense dir res.
Com
un presagi del que serà demà, el carrer acull les passes
dels
que
han caminat amb pressa i ara a la nit, bressola als enamorats que amb
l'escut de la foscor escriuen versos d'amor amb el silenci de la
veritat.
Demà
al matí tot esdevindrà nou, fresc i ningú
s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer
de color tranquil.
Dues cares ben diferents del mateix carrer, el dia i la nit. De dia tot sembla més objectiu i cada carrer és com és, però de nit aquest color tranquil, a vegades es veu així tranquil i plàcid, altres vegades es veu nostàlgic, altres fins i tot trist. Però avui el veiem tranquil i m'agrada que hi passegin enamorats i deixaran vibracions amoroses...
ResponEliminaLes nits són per aprofitar-les i amb un color tranquil encara més.
ResponEliminaSi poguessin parlar aquests carrers...
ResponEliminasegurament el que més les agrada són aquest versos d´amor i per això es transformen de colors tranquils.
Una aferradeta molt dolça, nin!
Un text preciós Pep. A partir d'ara a la meva gamma de colors, hi afegiré el color tranquil, i així hi posarà seny, quan s'esvaloti el "plumier"...
ResponEliminaAra és l'hora de les passejades tranquil·les, alentint el pas, per gaudir
els enamorats o no, dels darrers moments del dia, abans de tancar-se cadascú al seu cau...
Algú ha somniat que havia pintat aquest quadre, perquè hi ha posat la seva signatura!
Vols dir que hi ha carrers tan tranquils a las nits??
ResponEliminacarrer tanquil
ResponEliminabressol d'amor
silenci fus
al primer albor
"... ningú s'adonarà que a la nit algú s'ha estimat en el carrer de color tranquil."
ResponEliminaPerò potser les espurnes de l'amor quedaran tant impregnades en les parets, el terra, l'aire del lloc... que alguns molt perceptius sabran que alguna cosa important, sense saber exactament què, va passar-hi allà.
Una abraçada!
Paso por tus calles a dejarte mi eterno agradecimiento por tus palabras en momentos difíciles.
ResponEliminaGracias por estar. Gracias.
Tant de bo hi haguéssim molts carrers com el que tu descrius, i molts amors viscuts, sense recances, sense enyors, sense prohibicions. Amors, que malgrat l'arribada de l'alba, al capvespre puguin retrobar-se, i sentir en plenitud el desig correspost!!!
ResponEliminaPreciós!!!!