dimarts, 18 d’octubre del 2011

El meu petit país.





Estic orgullós de viure en un país com el meu, petit potser si, però hi tinc de tot.
És dimecres dotze d'octubre i en el país veí celebren un genocidi, perdó, volia dir el dia de les forces armades. I els de la meva petita família ens desentenem  de tan nefasta celebració.
Al matí ens hem llevat aviat i em fet un esmorzar crec que bastant sa ; suc de taronja, torradetes amb melmelada feta casolana, pa amb tomàquet i embotit, llet i cafè fet al moment i algun que altre croissant.
Em pujat al cotxe i em anat al bonic poble de Sant Martí Vell, agafem les motxilles i enfilem amunt cap els Àngels. La pujada ha sigut distreta i amb molta calor, però un cop ets a dalt veus la immensitat del nostre país; les Medes per un costat amb el Montgrí que els hi fa de guarda amb el seu castell, lluny el Canigó i el Montseny més a prop. És un dia clar, nítid i el gaudim sense pressa.


De baixada ens mengem les provisions i acabem extenuats de tanta calor.
Decidim arribar fins a la costa, i em triat la platja de Pals. I tal com estàvem de acalorats em trobat l'aigua al punt, ni freda ni calenta, molt neta.Tan gran ha sigut el plaer que ens hi em estat dues hores a dins, jugant amb les onades, fent braçades de frescor i deixant anar rialles de complaença.


De tornada no podia més de la tranquil·litat que duia a sobre, relaxat i amb la ment en un núvol.
Altres, en la celebració, somien amb la conquesta d'Amèrica, amb avions de guerra i cabres amb uniforme.
 Decididament , el meu, és un altre país.

4 comentaris:

  1. A mi m'agrada més el teu país, que no pas l'altre, bé... el teu, el meu, el nostre. :)

    Quin dia més maco que vau passar! Amb un esmorzar com aquest que expliques el dia ja prometia, eh?

    ResponElimina
  2. El Baix Empordà sempre serà el Baix Empordà...

    ResponElimina
  3. També és el meu aquest petit país...i l'estimo per això, perquè és el meu.
    Una excursió preciosa amb unes bones vistes, però gairebé em fa vergonya dir que l'he feta en cotxe
    i això que m'agrada molt caminar, suposo que fent paradetes i contemplant el paisatge, devíeu gaudir d'allò més...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. El meu petit país que també es el teu, es tan gran i tan ple de coses macas que tots estem orgullosos d'ell.

    ResponElimina