El pas del temps m'ha fet d'esperit tranquil,
i observo des de l'altitud, la
immensitat de la vida.
Ara que l'amor s'ha fet entenedor
desfaig les preguntes de la meva ànima
i intento trobar el lloc on comencen
tots els somnis.
Caminant per la sorra descobreixo les llàgrimes d'una sirena,
les recullo i omplo el meu cor
d'aigua dolça.
Més enllà, on la força de la llum em fa veure miratges,
hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
hi una noia asseguda a la platja, somriu i veig el seus ulls, els seus llavis.
Vell record d'una besada tendre i bell amor de joventut.
Després de tantes nits, l'aigua dolça
que vaig recollir a la vora del mar em serveix perquè l'existència que gaudeixo ara sigui immensa i plàcida.
quines paraules mes maques i tendres...
ResponEliminafelicitats
Les teves paraules reflexen la mateixa serenor que aquesta bella imatge transmet.
ResponEliminaAquests dies he anat voltant pel teu acollidor espai i en trec la idea que tens la immensa sort de poder viure coherentment segons els teus valors personals. I això, penso, té molt de mèrit, ja que apart del factor "sort-atzar" també hi té molt a veure l'empenta d'un mateix i la influència dels que l'envolten.
Valoro molt la sinceritat que desprenen els teus escrits.
Continuarem intercanviant.
Gràcies!
felicitats per el teu blog,
ResponEliminaus convidem a coneixer i participar en el nostre blog, que potser per proximitat us pot interesar
http://indiketa-figueres.blogspot.com/
fins aviat!!
Ara que ja sé on anar a buscar la serenor quan me'n falta... o a compartir-la quan no me'n falta, ja veus... no deixaré de venir.
ResponEliminaEn aquests temps que vivim (però tots els temps són iguals en el fons) res no fa tanta falta com la serenor. I com l'amor.
Potser m'emporti la serenitat d'aquesta foto. transformar-la en dibuix serà també una estona plàcida.
Em sembla que el pas del temps a tots ens tranquil·litza l'esperit...Veure les coses des de l'experiència et fa veure i viure la vida des d'una altra perspectiva. Trobo que el teu relat és una prosa poètica dolça i tendre amb unes imatges molt boniques...
ResponEliminaParles d'uns records que fan que la teva existència sigui plàcida, senyal que són bons
records. Potser que reparteixis una miqueta d'aquesta aigua dolça de la vora del mar, a tots ens convé gaudir d'una vida plena de serenor...
Una abraçada,
M. Roser