Aquest dies he rebut una mala noticia. Una amiga ha sigut segrestada per bandits d'un país que no se'n surt,
per una gent que amb la seva actitud del tot egoista, posa un peu al coll dels seus germans. I és imperdonable i em sento fràgil, i em sento impotent davant de tanta brutícia.
No escric això per escriure, tinc que buidar el cap i només tinc el teclat i la pantalla. No puc agafar un fusell, no puc anar-la a buscar. no puc fer res més que escriure i cridar ben fort, deixeu-la anar.
Tots hi estem implicats, tots deixem que paisos tot-poderosos campin per allà on volen, fent negocis amb les armes, buscant gas i petroli per tot arreu, posant marionetes al davant del país i deixant que la fam eixampli el seu reialme.
Altres amb l'excusa de la fe, maten.
Estic fart.
Poso un petit fragment de la carta que ens va enviar quan estava a la regió somali de Etiòpia.
Ara ens hem vist obligats a parar els camions de la zona est,
masses rebels i militars armats es mouen per allà.
Fa dos dies, avui ja es el tercer que no podem arribar als llocs a dur aigua. Per alguns pobles això serà una situació límit. Tot i que els somalis estan acostumats a sobreviure amb els mínims, tampoc es pot estirar massa la corda. Estem preocupats perquè tot el que s'ha guanyat durant les darreres setmanes evitant les diarrees i morts per falta d'aigua en condicions, ho podem perdre en aquest tres dies.
Acaba la carta fent una petició, que ara recordo amb un somriure perquè ella sempre ens diu que no sabem el que tenim.
"Com diu la inscripció que hi ha vora l'aixeta del safareig de casa...
SI OBRES......TANCA."
T'esperem Mone.
Ho sents a les notícies, ho llegeixes, i sap greu que passin aquestes coses... però quan llegeixo aquí al teu blog, les mateixes les coses, però de més a prop el sentiment canvia. No hauria de ser així, les persones són persones igual, si les coneixes de prop com si no, però de fet és així.
ResponEliminaEspero que tot s'arregli i que puguin tornar ben aviat. Una abraçada, Pep.
Cal posar-hi paciència, aquestes coses van sempre per llarg, però son moltes les vegades que s'ha solucionat. Aquesta també.
ResponEliminaEspero i confió que aviat puguis abraçar a la teva amiga.
ResponEliminaEs una pena que a ple sigle XXI passin aquestas coses.
He seguit els fets a les notícies. Et fas creus que els hi passin coses així a persones que només van a ajudar als altres. Tant de bo s'arregli tot ben aviat. Els millors desitjos per a les dues noies.
ResponEliminaEm sap greu que hagin segrestat la teva amiga cooperant...(vaig sentir la notícia per la tele)És una llàstima que a la poca gent conscienciada, que intenta fer alguna cosa pels altres, no els ho permetin fer una gent que no respecta cap dret humà, només els importen els seus...
ResponEliminaEspero que tot acabi bé per la teva amiga i la seva companya, i el més aviat possible.
Una abraçada,
M. Roser