L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Mare
--No tombis la cantonada amb bicicleta-- va dir la mare a la filla quan aquesta tenia set anys.
--Per què no?--va protestar la nena.
--Perquè si ho fas no et podré veure i quan caiguis i ploris, no et sentiré.
--Com saps que cauré?--va preguntar la nena en un to plorinyós.
--Totes les coses dolentes que et poden passar fora de la protecció d'aquesta casa figuren en un llibre que es diu : Les vint-i-sis portes malignes.
--No m'ho crec. Deixem veure el llibre.
--Està escrit en xinès i no l'entendries. Per això m'has de fer cas.
--Quines coses són, doncs?--va inquirir la menuda--
Digues-me les vint-i-sis coses dolentes.
La mare, però, va continuar fent mitja en silenci.
--Quines vint-i-sis coses?
La mare tampoc no va contestar.
--No m'ho vols dir perquè no ho saps¡ Tu no saps res¡
I la nena va sortir corrent, va muntar amb bicicleta i, atabalada per fugir, va caure fins i tot abans d'arribar a la cantonada.
De la novel·la de l'Amy Tan El club de la bona estrella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ves per on, la nena no sabia que les mares són tan sabies que ho intueixen tot... Segur que va aprendre la lliçó.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Un fragment ben maco!
ResponEliminaUn llibre precios que recomano.
ResponElimina