Quanta vida que hi ha al davant,
i jo no aconsegueixo abastar-la.
Desfaig camins cercant el meu petit tresor,
i de sobte tot sembla acabar-se.
Més avall hi ha la calma, la grandesa i la immensitat del món,
el llac dels propòsits i el silenci de la pau.
Precioses fotos, Pep!
ResponEliminaEl silenci és el gran aliat de les reflexions, de la serenitat, gairabé sempre les trobem a la natura.
Una aferradeta nin.
Dues fotos precioses, metàfores de la vida...
ResponEliminaLa primera , la vida jove, que no té por de res i arrossega tot el que troba al seu pas...
La segona, la vida serena, en calma, de qui valora més que res, la pau i el silenci...
La natura és un tresor, on la vida no s'acaba mai!
Bona nit Pep.
Nosaltres formem part d'aquest silenci, de vegades en som més conscients, i en canvi d'altres no ens n`adonem perquè som petits davant la immensitat del món, com tu bé dius!!!
ResponEliminaQuina meravella d'imatges!!!
Bon dia i bona setmana Pep!
Comparteixo el silenci de la pau...
ResponEliminaBona nit, Pep!