dissabte, 25 d’agost del 2012

El silenci de la pau


















Quanta vida que hi ha al davant,
i jo no aconsegueixo abastar-la.
Desfaig camins cercant el meu petit tresor,
i de sobte tot sembla acabar-se.
Més avall hi ha la calma, la grandesa i la immensitat del món,
el llac dels propòsits i el silenci de la pau.





 














4 comentaris:

  1. Precioses fotos, Pep!

    El silenci és el gran aliat de les reflexions, de la serenitat, gairabé sempre les trobem a la natura.

    Una aferradeta nin.

    ResponElimina
  2. Dues fotos precioses, metàfores de la vida...
    La primera , la vida jove, que no té por de res i arrossega tot el que troba al seu pas...
    La segona, la vida serena, en calma, de qui valora més que res, la pau i el silenci...
    La natura és un tresor, on la vida no s'acaba mai!
    Bona nit Pep.

    ResponElimina
  3. Nosaltres formem part d'aquest silenci, de vegades en som més conscients, i en canvi d'altres no ens n`adonem perquè som petits davant la immensitat del món, com tu bé dius!!!
    Quina meravella d'imatges!!!
    Bon dia i bona setmana Pep!

    ResponElimina
  4. Comparteixo el silenci de la pau...

    Bona nit, Pep!

    ResponElimina