Dic
adéu als mals auguris que entren dins la meva ànima,
per
poder seguir observant cada dia la bellesa de la vida.
Sé
que tot farà el seu curs i intento aprendre dels errors,
tal
com fa l'arbre lluitant amb les heures,
potser guanyaré o
potser seré vençut, però segur que hauré
gaudit de cada segon i de cada moment.
Pep, ni jo sé quins són els teus mals auguris ni tu no saps quins eren els meus i m'adono que tampoc fa molta falta. M'agrada pensar i dir-te que jo els he dit adéu fa pocs dies i que sento que si fem camí cap als nostres objectius i il·lusions, sempre guanyarem alguna cosa, encara que no sigui una victòria completa.
ResponEliminaTal com fa l'arbre...
Sempre en davant amic, el malos augurios deixals passa que no porten res bó i tò dic per experiencia.
ResponElimina"Pa lante como los de Alicante",sensa mirar enradera.
Jo diria que ja les has fet fora.
ResponEliminaSols mirant la teva foto ja es veu.
Cal mirar sovint a la natura i tot és diferent.
Força i salut!
no hi ha com no fer-los cas.....tu tira ok no et giris per veure si et segueixen
ResponEliminaQuan obrim els ulls a una nova albada, hem d'estar disposats a afrontar el nou dia amb optimisme. Com dius tu observant la bellesa de la vida. D'entrabancs tots n'hem tingut, però si intentem lluitar com l'arbre...
ResponEliminaI sempre endavant, "passos enrera ni per agafar embranzida"...
Bona nit.