dimecres, 21 de març de 2012

Primavera


El preciós groc de les mimoses.





Des de la finestra de casa espero amb neguit l'arribada de la meva estimada.
Vestida de groc enfila pel camí i ara ja veig els seus cabells ballant al so del vent.
Sento l'olor de mil flors, el seu perfum que m'embriaga, em sedueix i fa que amb les meves mans cerqui tresors ocults per la seva pell.
Puc dir-vos amb sinceritat, que com cada any, fidel al meu cor, em ve a buscar i junts passem una nit inoblidable.
Al matí, sense pressa, amb recança per deixar els nostres jocs entre els llençols ens diguem adéu amb cançons dels antics deus.
Jo sóc l'hivern, ella la primavera.
Jo l'estimo i crec que ella també, perquè quan li dic paraules tendres a cau d'orella amb els seus llavis em regala un petó.
Et deixo, amor meu, tinc que partir cap a un lloc on no hi pots venir, però saps que guardo dins meu la teva mirada i m'enduc un ram de colors vius per quan vingui el fred recordar la teva escalfor. 

6 comentaris:

  1. Una història d'amor que no s'acaba ni s'esgota... pobrets es veuen tant poc!

    ResponElimina
  2. Són com sa lluna i es sol...
    i t ha quedat preciós tot,
    la història i l´imatge.

    Bona nit.

    ResponElimina
  3. hi mira si son macas que les tenim protegidas i tot.
    Bonica y florida historia.

    ResponElimina
  4. Què bonic!!! Un amor efímer però etern,... preciós!

    ResponElimina
  5. llastima que una nit a l any sigui tant poca cosa.......pero menys es res.

    ResponElimina
  6. Ara entenc perquè a la primavera, tot reneix tan ufanós...
    Impregnem-nos del perfum de les mimoses!

    ResponElimina