Per
els carrers estrets de la vida és on passa tot més a
prop.
El
xerrar de les veïnes, el soroll del que carrega la feina de cada
dia,
els
nens corrents cap a l'escola, sense saber de temps i d'hores perquè
són
coses dels més grans.
L'àvia
que surt massa d'hora per anar a comprar i s'entreté a
explicar el que ja tothom sap.
La
mare que pentina la nena que no hi ha maneres de fer-li veure que
s'ha d'anar ben posada a l'escola.
Els
secrets amagats a les pedres de les parets, que en veu baixa s'han
incrustat al mig d'elles.
Secrets
dits per persones com tu o com jo.
Passes
fetes caminant pel terra de pedra, passes amb pena per la desfeta
d'una il·lusió trencada. Passes amb alegria degut a un
petó somiat.
Estones
de rialles i jocs menuts.
Batecs
de gent, de gent sense ombres.
Per
els carrers estrets de la vida és on vull viure jo.
Pels carrers estrets per sentir-nos més propers, Pep!
ResponEliminaUn escrit ple de vida i de sentiment.
No voldria viure en cap altre lloc...
ResponEliminaPrecios i amb molt de sentiment.
ResponEliminaM'agraden els carrers estrets....apropen a la gent.
ResponElimina"Batecs de gent, de gent sense ombres"...em quedo amb això.
ResponEliminaUna foto molt maca Pep, gairabé com el teus sentiments.
Bessets.
Els carrers estrets de les viles, també solen ser els més autèntics i com que normalment són els més antics, guarden un munt de secrets de totes les
ResponEliminapersones que amb el pas dels anys, han trepitjat les pedres desiguals d'un terra ja mig desdibuixat..." passes amb alegria degut a un petó somniat" m'agrada...
Aquest bonic carreró em resulta molt familiar...Però com que no vull ficar la pota, també serà el meu secret!
"Els secrets amagats a les pedres de les parets,
ResponEliminaque en veu baixa s'han incrustat al mig d'elles.
Secrets dits per persones com tu o com jo."
Quina imatge més bonica. Pels carrers estrets de la vida també vull viure jo.
Un plaer descobrir-te.