Aquests
dies de festa vam aprofitar per fer un tomb, i ves per on, ens ho vam
passar d'allò més bé donant voltes amunt i
avall. En una parada vaig dir al meu fill, fes el que et vingui de
gust i sigues feliç, posem cara de bon nen i no et moguis
gaire. I digueu-me si no tinc raó, jo li veig unes guspires
als seus petits ulls.
I si
no fos perquè no ens van deixar entrar cap instrument els hi
organitza una festa allà mateix.
Coses
de la vida, instants que val la pena tenir guardats en la capsa dels
records per quan necessitem les guspires de felicitat.
Llegit tal com ho dius, és ben fàcil, oi? guardar instants per quan els necessitem. A vegades a l'hora de la veritat, quan els necessitem, és difícil saber utilitzar-los de manera eficaç, però en qualsevol cas sempre és millor tenir-los que no tenir-los.
ResponEliminaHem de lluitar cada dia perquè aquestes guspires no s'esvaiexin. I com no, guardem com a petits tresors les que ja han fluid.
ResponEliminaBona setmana
Poguer guardar aquets instans es maravellos,per després poguer disfrutarlos.
ResponEliminaSón intants irrepetibles i d´un valor incalculable,
ResponEliminasols sabem el valor quan els fills ja es fan grans.
Mira que bé us ho passareu!
Una aferradeta nin i molt bona nit.
tens un tresor..pero ja ho saps
ResponEliminafelicitats!
Mantenir les guspires vives, dia rere dia, potser és una de les feines més dures però també precioses, que ens ofereix la vida. És bonic intuir, amb una fotografia, la felicitat d'una persona que no coneixes. Perquè és bonic adonar-te'n de com es contagia. Una abraçada!
ResponEliminaPotser us vindria be una mica de festa...
ResponEliminaesteu convidats !!