diumenge, 15 d’abril del 2012

Les guspires de felicitat.

























Aquests dies de festa vam aprofitar per fer un tomb, i ves per on, ens ho vam passar d'allò més bé donant voltes amunt i avall. En una parada vaig dir al meu fill, fes el que et vingui de gust i sigues feliç, posem cara de bon nen i no et moguis gaire. I digueu-me si no tinc raó, jo li veig unes guspires als seus petits ulls.
I si no fos perquè no ens van deixar entrar cap instrument els hi organitza una festa allà mateix.
Coses de la vida, instants que val la pena tenir guardats en la capsa dels records per quan necessitem les guspires de felicitat.

7 comentaris:

  1. Llegit tal com ho dius, és ben fàcil, oi? guardar instants per quan els necessitem. A vegades a l'hora de la veritat, quan els necessitem, és difícil saber utilitzar-los de manera eficaç, però en qualsevol cas sempre és millor tenir-los que no tenir-los.

    ResponElimina
  2. Hem de lluitar cada dia perquè aquestes guspires no s'esvaiexin. I com no, guardem com a petits tresors les que ja han fluid.
    Bona setmana

    ResponElimina
  3. Poguer guardar aquets instans es maravellos,per després poguer disfrutarlos.

    ResponElimina
  4. Són intants irrepetibles i d´un valor incalculable,
    sols sabem el valor quan els fills ja es fan grans.
    Mira que bé us ho passareu!

    Una aferradeta nin i molt bona nit.

    ResponElimina
  5. tens un tresor..pero ja ho saps
    felicitats!

    ResponElimina
  6. Mantenir les guspires vives, dia rere dia, potser és una de les feines més dures però també precioses, que ens ofereix la vida. És bonic intuir, amb una fotografia, la felicitat d'una persona que no coneixes. Perquè és bonic adonar-te'n de com es contagia. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Potser us vindria be una mica de festa...
    esteu convidats !!

    ResponElimina