Hi
ha un lloc, al bell mig d'altes muntanyes, que pengen les pregàries
al vent. És d'aquells petits pobles ofegats per la pobresa,
però amb un encant encisador.
Avui,
repassant fotografies, m'hi han fet pensar.
Demà
penjaré els meus somnis i promeses a dalt d'un lloc ben alt,
potser no tan com les muntanyes d'aquest país, però
crec que n'hi haurà prou perquè el vent les porti allà
on és faran realitat.
Quina foto més maca, no sols per la plaça o pel pati -no sé ben bé què és- també pels colors de
ResponEliminales pregàries. És cert que té un encant encisador.
I si tots les hi penjem ben amunt? Estic segura
que és ferien realitat.
Bon diumenge Pep!
Ho haurem de provar, mentre ens quedin somnis i promeses...
EliminaM'ha recordat a una escena de la peli "El mapa de los sonidos de Tokio".
ResponEliminaTan de bo tots aquests desitijos es facin realitat.
365 contes
Terra de llibres
Quina imatge més guapa! T'envio un somriure i una escala ben llarga perquè els teus somnis i desitjos arribin ben lluny!
ResponEliminaHi ha un lloc que ens agrada recordar de tan en tan...per las coses viscudes o per sommiar.
ResponEliminaBonica foto.
Hi han llocs d'on ni els somnis es poden escapar. I aquesta foto ben bé podria ser de temps de flors de Girona
ResponEliminaÉs bonic això d'escriure els bons desitjos i penjar-los a un lloc on el vent els faci voleiar perquè s'escampin arreu...Em sembla que són els tibetans els pioners!
ResponEliminaBona nit.