Ben
volguda aigua de pluja, vina a aviat a regar els nostres boscos i
camps.
Vina
i refresca les tiges dels arbres adormits pel fred, fes
ballar les flors dels ametllers que pateixen per no veure clar el seu
propòsit.
Al
matí cerco núvols espessos que ens aportin tan preuat
regal i no hi veig cap senyal de tu.
Potser
és un manera de fer-nos veure el teu valor,
potser
hem d'aprendre a fer-ne un bon us,
potser
quan obrim l'aixeta tenim que ser conscients del teu tacte, olor i
gust i .....estimar-te.
Quan
arribis seràs ben vinguda, aigua de pluja.
T'esperem, aigua de pluja, et rebrem amb els braços oberts perquè ens amanyaguis la pell i fins i tot una mica l'ànima.
ResponEliminaBon dia, Pep, una abraçada.
Jo si cal faig un curs accelerat de la dansa de la pluja tal com els indis més autèntics.
ResponEliminaArribarà...segur, potser massa i tot, que el temps no te mesura i fa el que no hauria
Mem si ara em deixa posar un comentari,
ResponEliminaaquest matí et deia que ...
aigua si, de gota en gota,
no vulguem ofegar-nos ara,
que jo no sé nedar!.
Jo també et segueixo Pep;)
Una aferrada.
Estem esperan aquesta aigua que no arriba i que tanta falta fa.
ResponEliminaEspero que al abril "aguas mil".
Ja ho deia en Raimon:
ResponElimina"al meu país la pluja no sap ploure
si no plou és la sequera
si plou massa és la catàstrofe"...
Enyoro aquells capvespres contemplant la pluja des de la finestra i fent dibuixos als vidres entelats.
Els de la 2a foto, fan una miqueta d'enveja...
Bon vespre.