L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 26 de desembre del 2011
Un soldat romà
És molt aviat, encara no ha sortit el sol.
Em desperto amb ressaca de feina, aquest dies han sigut de moltes hores dret i de poc dormir.
Vaig cap al lavabo i la imatge que hi veig em fa obrir els ulls. No sé a quina època visc, i tampoc crec que jo sigui Jesucrist, però una antiga autoritat em barra el pas, em demana documents i com podreu entendre jo vinc del llit, amb pijama i sabatilles. Tartamut i mig cec, normalment porto ulleres, intento dissuadir el capità de la quinta centúria que tinc necessitats urgents de passar al comandament de guàrdia, però amb la tossuderia característica dels militars només accepte un tracte amb un petit suborn. Un cop a dins tanco la porta ràpid, però no tan com per no sentir una fiblada de punta de llança al cul.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com les gasten els soldats! Clar que amb els militars ja se sap! :)
ResponEliminaAi, algun aprenen de romà s'estava emprovant ,
ResponEliminal'uniforme per anar a la cavalcada dels Reis i feia molt bé el seu paper...el suborn el devia satisfer, encara que acabes utilitzant la llança com a injecció...
Petons nadalencs,
M. Roser
ja ho diuen que un ha de vigilar molt la "retaguàrdia".....
ResponEliminaJajajajaja quin vigilant més maco!
ResponElimina365 contes
Terra de llibres