He vist oceans, muntanyes molt altes i rius molt grans, però sempre recordaré la tristesa de la humanitat.
He caminat pel desert, per ciutats antigues i barris plens de pobresa i de somriures, però ploro quan penso amb la desigualtat del món.
He sentit parlar moltes llengües i totes deien el mateix, les mateixes promeses i les mateixes il·lusions.
Aniré a poc a poc, pedalant sense pressa, per veure, per plorar i per sentir la paraula esperança en totes les llengües de la terra.
Potser aniria bé fer una pedalada ràpida per no veure tantes misèries i després xino xano per intentar arreglar el que podem, encara que sigui amb paraules com alegria, amor, solidaritat...o esperança com dius tu.
ResponEliminaLa foto té molt d'encant...
M. Roser
No sé per què, o sí que ho sé una mica i se'm fa difícil d'explicar, la paraula "esperança" que té tan bona premsa i se la veu tan positiva, a mi sempre m'ha fet una mica de por... com si preferís no esperar res, o no gran cosa i tot el que vingui serà de propina... no vull pas dir que estigui bé, ni millor ni pitjor. Maneres de sobreviure.
ResponEliminaAdmiro aquest pedalar suau, pausat, d'esperança.
ResponEliminaQue la esperança arribe a tota la terra.
ResponEliminaFeliç 2012
Un pedalar màgic... com les teves paraules. Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha emocionat... una abraçada amiga!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLindo o seu pensamento, como lindos são decerto os olhos do seu filho... Bom Ano Novo!
ResponEliminaDespres de padalar amb calma espero que les forces per una esprintada d'última hora es mantinguin intactes
ResponEliminaAl final tots som iguals i necessitem el mateix parlem l'idioma que parlem, com tu dius: esperança :)
ResponElimina365 contes
Terra de llibres