Sovint
a la vida ens trobem amb la difícil situació de saber
si has de fer un pas endavant.
Poses
el peu, et gires per controlar-ho tot, puges un esglaó, poses
l'altre peu i de sobte et poses a caminar.
Mires
a baix i descobreixes que hi has de posar totes les forces per no
defallir en el intent, llavors sense saber com, ja ets a l'altre
banda.
Hi
ha dies que un pont és un petit passeig.
Hi
ha dies que un petit esglaó és un gran problema.
Jo
camino i observo la vida amb els seus ponts i els seus carrers, amb
els seus obstacles i les seves plenituds.
Així
és com m'agrada viure, passant pels ponts amb un somriure i
saltant
esglaons
com un nen amb sabates noves.
Aixó es el que fen moltes, bajan o pujan la vida de esglaons en esglaons amb un sonriure.
ResponEliminaJa et trobava a faltar, Pep!
EliminaPassar els ponts amb un somriure i saltar esglaons... me l'apunto!
I també m'enduc la foto per pintar-la!
Eliminala facilitat de pujar graons o travessar ponts està en la capacitat de saber gestionar la seva dificultat i com no vèncer qualsevol por
ResponEliminaM'agrada molt el teu optimisme. A vegades em conformo en ser capaç de sortejar les pedres que em vaig trobant, mantenint el cor el més seré possible. Una forta abraçada i feliç pont, ui... feliç cap de setmana!
EliminaAixò és com prendre decisions, de vegades se't fa molt difícil, però de cop i volta t'hi llences i quan te n'adones, estàs content si l'has encertada i sinó, la propera vegada intentes millorar...
ResponElimina