dimarts, 13 de desembre del 2011

Aquest dies he rebut felicitacions de Nadal, però la que més m'ha agradat és aquesta que hi ha els ulls del meu fill. Potser és amor de pare, però perdoneu si faig del meu judici el veredicte més encertat del món.
Algun dia us explicaré el que hi veig en aquesta mirada, però es que ara mateix no trobo cap paraula per definir  
el que he descobert entre les branques d'aquests preciosos arbres.

Publicat per a

5 comentaris:

  1. Garbí2413 de desembre del 2011, a les 13:30

    quedes totalment perdonat per encertar el veredicte. Quan trobis les paraules estarem esperant llegir-les

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas13 de desembre del 2011, a les 14:13

    Preciosos arbres que amaguen i descobreixen al mateix temps aquesta mirada.

    :)

    ResponElimina
  3. Pakiba14 de desembre del 2011, a les 8:08

    Aquets arbres amb les seves brancas amangan tantes coses com la mirada del teu fill que un dia segur ens podràs definir.

    Bon Nadal i un fort petó.

    ResponElimina
  4. M. Roser14 de desembre del 2011, a les 12:01

    La trobo preciosa i és que, què hi ha més bonic que la mirada d'un infant...ens parla de tendreses, d'il·lusions per descobrir, de l'alegria de viure...
    Petons i Bon Nadal,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca24 de desembre del 2011, a les 8:48

    Que tingueu molt bon Nadal, Josep.
    Aquest esguard t'espera.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)