Estimo el color de les fulles, estimo els arbres, estimo l'aire fresc, estimo la sorra del camí, estimo els núvols,
estimo el vent, estimo la pluja, estimo l'aigua, estimo tots els animals.
Si hi hagués una mesura per saber la quantitat d'amor que hi tinc guardat en el meu cor, l'escriuria en cada fulla dels arbres, ho anotaria en un paper tan lleuger que el vent se'l emportaria fins els núvols i potser un dia els meus llavis dibuixaran un somriure de felicitat en saber que tot està al seu lloc.
No siguis tant estalviador....busca un lloc on gastar-lo tot, està demostrat que els dipòsits avui en dia no son gaire rentables.
ResponEliminaAfortunats els qui estiguin a prop teu
El dic el mateix que garbí :) Sácalo todo i a gastar-ho i repartir-ho! :)
ResponElimina365 contes
Terra de llibres
Acab d'entrar en un món màgic! Que l'amor que sents et sigui retornat amb escreix!
ResponEliminaPel que veig estimes molt la natura, i segur que ella et torna tanta estimació, fent'he sentir d'allò més bé al seu costat...
ResponEliminaCrec que no cal mesurar l'amor , només sentir-lo.
Bona nit Pep,
M. Roser
Qué bonic el que dius, i com ho dius!!
ResponEliminaEstimem!!
M'ha agradat aquest amor compartit per la natura... ella ens retorna sempre aquest amor.
ResponElimina