dilluns, 24 de setembre del 2012

Volar...



Ara volo cap a la llibertat,
potser una tempesta em farà més difícil el camí però tinc molta força a les ales i el batec del cor em marca el compàs dels timbals de guerra.
Ara volo cap a la llibertat, sense pors, sense dubtes, endevinant els paranys ocults.
Potser algun dia, després de moltes albades, la meva ànima descansi en una platja tranquil·la on podré  recordar tots els somnis viscuts i  resseguir la meva història sense oblidar els meus tresors.

5 comentaris:

  1. Volar cap a la llibertat, una persona, un poble, sempre és una aventura esperançadora i apassionant.

    Volem... volem... cap a la llibertat!

    ResponElimina
  2. els aires que corren de llibertat faran més lleuger el camí, que esperem sigui aprop

    ResponElimina
  3. De moment, el cel és veu molt clar i serè...Jo també vull seguir aquest vol...

    ResponElimina