dimarts, 15 de maig de 2012

Un conte de follets



Fa uns anys, quan el meu fill era petit, vaig portar-lo a ell i els seus amics a dormir a una casa de pagès.
Al vespre, quan les ombres dibuixen éssers màgics, els hi vaig explicar una vella història.
Us l'explico a vosaltres, potser per egoisme meu, perquè vaig gaudir tan que recordar-ho em fa una mica més feliç.

Ens vam seure al terra quan fosquejava ....i així comença el conte...

Fa molt i molt de temps que en aquestes contrades hi viuen el follets dels bosc.
Abans que els homes, abans que la terra fos habitada per tots els animals, abans que tot, ells ja hi eren.
Jo en conec un que sempre que ens trobem....ens expliquem un munt de coses.
(Segur que pensareu que tot és mentida..........però avui a la nit seguirem el camí que ens han marcat i quan arribem al lloc  on viuen ja no estareu tan segurs que no existeixen.) 

* unes hores abans vaig penjar barrets vermells molt petitons a les branques dels castanyers fins arribar a un que és molt vell i s'hi pot amagar caramels a dins.

El que jo conec és diu Rasclet del castanyer perdut..i ell m'ha explicat com és la vida dels follets.
Recullen glans, castanyes, herbes, arrels, aigua de mel i amb els núvols en fan caramels de sucre.
N'hi ha de savis i de trapelles, de petits i de més petits. Solen viure en boscos antics on hi han arbres molt vells.
Per llit tenen matalassos d'herba seca i llençols de fulles.
Es fan els estris de cuina amb la fusta dels arbres caiguts i tenen remeis per moltes malalties.
Tenen cura dels animals del bosc i són els guardians de les plantes i muntanyes.
Em Rasclet m'ha explicat que els follets no és moren mai, quan ells volen pugen a dalt dels estels i des de allà  vetllen i fan el que poden per tots els nens del món.
Antigament en aquesta casa hi vivia una família amb dos nens petits, els pares treballaven la terra, collien pomes i fruites,avellanes i olives. Tenien un petit hort i a dins a la casa hi tenien les vaques.
Un dia, en Pau que era el fill gran va anar a collir herbes per els conills, tan capficat estava omplin el cistell que és va perdre....
És feia fosc i en Pau veient que no sabia on anar va començar a plorar.
De sobte va sentir fressa al seu darrera i apartant unes branques de romaní va veure un barret petit amb un cap encara més petit.
Que et passa bon minyó?-li va preguntar el follet.
En Pau no és creia el que veia...
Quan era més petit la mare l'hi explicava contes a vora el foc, de bruixes i de fades, de nans i de gegants, i ara tot d'una...li vingué al cap que una nit màgica d'estiu, una nit de lluna esvelta i plena, la mare l'hi va explicar el conte més bonic de tots.
El conte del Follet del gorjablanc......Però aquest conte ja us el explicaré un altre dia....
Com deia, en Pau en veure el follet dubtava si era de veritat o era un somni, però davant la insistència del petit follet, li va explicar el seu desesper.
Tinc que arribar aviat a casa, els pares m'esperen per donar menjar al bestiar, ajudar a la mare a fer el sopar. I m'he perdut en aquest bosc...sis-plau em pots ajudar ?
No tan sols et portaré a casa, t'ajudaré a collir les herbes i quan tu vulguis em pots venir a veure i t'ensenyaré on hi han les millors glans,  les millors castanyes i els millors bolets, però m'has de prometre una sola cosa.
Quina ? -li va preguntar en Pau-
Que mai, mai agafaràs més del que necessites ¡¡¡¡¡
Des de aquell dia és van fer molt amics i s'explicaven un munt de coses, i quan en Pau és va fer gran va explicar als seus fills tot el que havia après.
I sovint, quan ja era molt i molt vellet, mirava el cel de nit, sempre en una sola direcció, deia que allà hi havia l'estel del seu amic Rasclet.

* quan vaig acabar els vaig dur, seguint els barrets de follet fins el castanyer antic, al arribar sento una mà petita que m'agafa del jersei i em diu: Pep, jo també vull tenir un amic follet.
Tranquil·la, vaig dir-li jo, ja en tens un. I li vaig assenyalar un estel molt brillant que hi havia damunt nostre.

8 comentaris:

  1. Gràcies Pep, mentre llegia el teu conte m'has tornat a la infància i ho has fet tan real, que per un moment anava seguint les passes d`en Pau i el seu follet.
    Genial la idea de preparar el camí per a la imaginació i la innocència dels nens ... no hauríem de perdre'les mai!

    Una aferradeta d´amics?

    ResponElimina
  2. Pep, jo també vull tenir un amic follet! :)

    Gràcies per la màgia. Una abraçada, Pep!

    Bona nit, mentre ens vigilen els follets estels.

    ResponElimina
  3. això que has escrit es senzillament genial, petits somnis per petits infants

    ResponElimina
  4. Pep un conte entranyable...Mentre l'anava llegint, recordava les estades de colònies amb els nens, buscant, a la nit, tota mena d'éssers màgics pels boscos...
    A mi m'ha semblat una bona diversió pels infants, i una lliçó d'ecologia i d'amor a la natura.
    M'ha agradat molt això que els follets es convertissin en estrelles.
    Tot el que sigui despertar sensibilitats a la quitxalla, em sembla molt i molt positiu. Felicitats.

    ResponElimina
  5. He tornat a ser petita, llegint el conte. Què bonic i quina sort aquests nens, tenir a prop un adult que els apropa a la màgia d'una manera tant especial.
    I ara, no sé per què, m'has fet recordar el "Princepet".

    Gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Pep, el teu egoïsme és deliciosament generós. Un conte preciós.
      Una abraçadeta!

      Elimina
  6. Perdona, no m'apareixia el quadre del comentari fins que l'he publicat i després de fer unes pròves ha aparegut. Que tens algun follet entremeliat dins el blog? ;-)

    ResponElimina