el somriure, la mirada,
dius tantes coses.
I les paraules escrites per tu,
Com t'ho podria dir ?
Avui és un dia trist, perquè sabem que faltes tu.
Però sé que a la nit, el teu estel dibuixa infinites frases
que ens donen forces per llegir, escriure i observar la vida.
Gràcies Montserrat, per haver existit.
Has triat la mateixa foto que jo. A mi també m'agrada molt i tu, a més, ho has expresat amb unes paraules molt ben escollides a les que m'hi adhereixo.
ResponEliminaGràcies
Oh! i el meu comentari? Ha desaparegut... no ho acabo d'entendre perquè això em passa tants cops!
ResponEliminaHo has dit molt dolç i molt bonic! Gràcies Pep!
A mi també m'agrada molt aquesta foto, está guapísima i tú a més las fet més bella amb la poesia.
ResponEliminaUna abraçada amic.
dons si..contagia sentiment aquesta foto
ResponEliminaquasi tant com les teves lletres
precios!
Un barret ben portat és signe de distinció! I Montserrat Roig el duia amb una elegància infinita.
ResponElimina