El titular deia així : Victor Jara ja marxa per un ample camí.
La crònica explica, en resum, qui va ser Victor Jara.
Cantautor molt compromès amb el govern d'Allende que fou derrocat per l'assassí Pinochet.
Però el que més em va colpir va ser quan la seva dona Joan recorda el moment en què va reconèixer el seu cadàver.
Va ser torturat per funcionaris de l'exèrcit i executat pels seus captors el dia 15 de setembre de 1973.
El informe de l'autòpsia consignava que el cadàver tenia 44 trets.
Joan va ser obligada a enterrar-lo el mateix dia, cosa que va fer de manera anònima al costat d'un amic que va caminar amb ella desprès del fèretre, fins a un humil nínxol del Cementiri General de Santiago de Xile.
Des d'aquest espai de casa meva, voldria oferir-li un petit homenatge a ell i a tots els que han estat torturats i morts per cabdills de la ignorància i monstres de la humanitat.
Roig de sang i llum d'esperança.
El cel que m'acompanya em parla de una vida passada
i un present que ja és aquí.
De la vida passada vull oblidar la mort i recordar els somnis d'igualtat.
Del present, oblidar els assassins i recordar els que van lluitar per la llibertat.
Roig de sang i llum d'esperança.
Sí Pep, al final de les dictadures, Pinochet i Franco en són un exemple, es retorna al lloc on elles van començar: la democràcia. Lo trist de tot plegat és que pel camí es queden molts Victor Jara, Garcia Lorca, Lluís Mon,Lluís Companys i no sé si altres coses que retarden el camí cap un món millor. Cal cuidar molt la democràcia amb tots els seus defectes, que els té, cal ser molt crítics amb ella quan no funciona, però sempre amb el sentiment de que és una bona eina per aconseguir viure en llibertat.
ResponEliminaPep Hola, me n'alegro de veure'l escriure aquest poema bell i ple de significat ...
ResponEliminaLa vida no és sempre fàcil, per a mi no ho és.
"Heaven with me ..." El cel per a mi és Déu.
Abraço
Alice
També utilitzar Google
Pep
ResponEliminaFala-me de ti um pouco mais.
Teus comentários me ajudam.
Abraço