dijous, 10 de desembre de 2009

Les pomes del ciri




Olor a roses i delícies,
colors suaus i lluents,
varietat de formes - tants que vulguis,
son símbols d'una vida valent.

Casualitats que no ho son,
no controlats "genèticament",
no només per al nostre gust,
sinó per a gaudir-ne tothom.

Son una autentica temptació,
- a les hipocresies una provocació,
fora de la nostre imaginació,
sorprenen perquè son com son.

Petits rebels,
dintre un mon de normatives,
i de pes i de laca només,
demostren la facilitat de la mentida.

Son un indesitjable record,
de que la vida pot més que l'humà,
de que les torres de Babel,
també son efímers.

Obro la mà cap aquesta poma antiga,
i sí, me la menjo,
assaboreixo la seva carn blanca,
amb tots els meus sentits.

Abans, de petita,
en menjava moltes de diferents,
cada una un regal meravellós,
cada mossec una petita aventura.

I ara on son?
Faig un pas i surto,
d'aquest paradís dels records,
però espero tornar-hi algun dia.





Autora : Brigitte.

3 comentaris:

  1. Una fruita que malauradament s'està perdent,sort que li has fet un bon record

    ResponElimina
  2. Que bones les pomes i també que bons els paradisos dels records!

    Entrar-hi i sortir-ne... com ha de ser.

    ResponElimina
  3. ¿podria alguien traducir este poema al castellano porfavor?
    gracias, flor

    ResponElimina