El
noi de la dreta és el meu oncle.
Va
morir al front de l'Ebre, com molts d'altres nois.
Eren
molt més joves que jo, i van perdre molt.
Passeig
amb bicicleta
somnis
amors
perduts i no trobats,
rialles
trencades, ulls negats de por.
Vides
meravelloses, trencades per un esclat de bogeria,
d'un
boig coronel que es creia l'amo del món.
dibuixos
amb blanc i negre, vides escurçades per llampecs de la poca
humanitat de personatges absurds.
No,
no vull això pel meu univers d'amors.
Digueu-me
somiador, digueu-me que sóc com un infant perdut, digueu-me pallasso,
digueu-me com bonament us plagui. Jo crec en la vida i no vull creure
en presons per encerclar la llibertat de viure.
Els que van perdre la vida, ho van perdre tot... I els que els van perdre a ells, van perdre molt i molt.
ResponEliminaNo sé què s'hauria de fer perquè els homes deixessin de matar-se els uns als altres. I perquè es deixessin viure feliços i en llibertat... Sembla un impossible, però ha de ser el nostre objectiu com a humanitat. Erradicar la violència.
Podria ser ben bé company del meu avi, que també va vessar la seva sang en aquelles terres.
ResponEliminaMai més sius plau.
Bicicletes i vides perdudes, perquè tenien tot el món davant seu...De tots nosaltres depèn que aquestes coses no tornin a passar més, que podem gaudir de la vida , en llibertat !!!.
ResponEliminaCom qui roba una bicicleta els van robar la vida i la humanitat no sap cambiar.
ResponEliminaCom més somiadors siguem, com més desitgem, parlem i actuem per aquesta llibertat, més aviat l'aconseguirem i la gaudirem ... potser els nostres fills, potser els nostres néts ... però s'hi ha d'arribar.
ResponEliminaJa en són massa que ho han perdut tot per arribar-hi.
Bessets estiuencs! :)
Una gran tragedia que vivieron nuestros abuelos, padres hace menos de un siglo. Fue una confrontación donde midieron fuerzas los protagonistas de la II Guerra Mundial. Mi abuelo materno a punto de ser fusilado y mi padre de la quinta del "biberon". Que no se repita aunque muchos países viven en la actualidad guerras no declaradas, que tristeza de humanidad. Antonio Aguilera.
ResponElimina