dissabte, 21 de març del 2015

estiu..

Ara recordo aquell estiu a prop teu,
passejant per la vora del mar, amb onades juganeres.
 Pell jove sentint l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.

Ara, que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de la tempesta que vindria molt més enllà.


Altres platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel que necessito sentir-me viu.

4 comentaris:

  1. L'amor és tot el que tenim, Pep!!

    Un record preciós, com el millor dels tresors.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha un estiu que ens porta records d'una platja especial, perquè l'amor hi era present...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. els petons salats són de molt bon recordar.

    ResponElimina
  4. No era l'estiu, ni la platja, ni les ones jugant
    sols era la vostra presència que ho omplia tot d'amor
    i sense ell, poc hi ha que tingui sentit.

    Aferradetes!

    ResponElimina