dimarts, 3 de setembre del 2013

correfoc


Diga'm-ho clar.
Vols una espurna de la meva alegria ?

No em deixis amb el dubte,
obre els sentits, salta, balla, riu,

la vida és com un correfoc,
i aquests petits esclats de bogeria,
aquests secrets que t'ofereixo 
els vull compartir amb tu,

fes-me lloc al teu costat
i viuré tal com vivien els antics déus.

4 comentaris:

  1. S'ha d'anar amb compte amb les espurnes, ja saps, també et poden socarrimar el bigoti.

    ResponElimina
  2. Que bonic!!! Mentre hi hagi espurnes d'alegria, i esclats de bogeria i secrets a compartir, no em faria res socarrimar-me una mica...

    Bon dia, a tos dos!

    ResponElimina
  3. ens hem d'acostar al foc si volem ser partíceps de la seva escalfor, amb el risc de cremar-se.....

    ResponElimina
  4. Sempre és agradable que et regalin espurnes d'alegria...I riure i saltar, seguint el correfoc de la vida, compartida amb qui et faci feliç...
    Bona nit, Pep.

    ResponElimina