dilluns, 9 de setembre del 2013

11 de setembre





Quan em poso a escriure, aquesta vegada ho faig a poc a poc, per no deixar entrar l'odi en les meves paraules.
No vull odiar.
Vull omplir de rialles el meu món, i no parlar de venjances ni deixar entrar la rancúnia dins la meva ànima.
Però deixeu-me parlar de la meva gent, dels que han viscut amb por, dels que han mort lluitant per un país lliure.
Jo tenia dos oncles que van morir al front, en Pitu que va caure a València i en Martí de la quinta del biberó que va morir a l' Ebre.
Oncles meus que quan van caure eren nens, assassinats per la guerra, per la avarícia dels qui volen poder, i que com llops afamats van caure al damunt de les nostres vides i el nostre poble.
No vull odiar.
Parlaré de l'amor cap a la meva terra, des del principi de la meva existència, des del primer glop d'aire que l'he estimada.
L'olor dels camps, la pluja petita, la força de la tempesta, els rius i rieres que ha refrescat la meva ànima, els mars rebels, les muntanyes que m'han acollit, la meva llengua.
Sabeu que el primer t'estimo me'l va dir la meva mare i jo l'he repetit sempre que he volgut.
Perquè em surt del cor i el meu cor parla català i els meus ulls veuen el que estimo i les orelles senten la dolçor de la meva parla.
No vull que ningú em discuteixi això.
No vull que el meu fill tingui por de viure amb llibertat plena.
Acolliré a tothom a casa meva, això si, ara no em deixaré enganyar.
Per acabar els hi dic  una cosa: Aquí teniu les meves mans obertes, però penseu una cosa, el mínim gest d'intolerància per part vostre i no hi haurà pau en els vostres dies.


Enllaço amb la Roser de petiteses ...
Amb la Roser



18 comentaris:

  1. El més important de l'escrit és el teu 'no vull odiar'. Malauradament, ens en donen motius, i tot i així aguantem. Volem el que és nostre, sense anar en contra de ningú. No ho entenen, però al final els haurà d'entrar amb calçador. És ben cert, mantenim les portes de casa obertes, perquè no volem odiar. Però exigirem unes normes de comportament.

    ResponElimina
  2. Bona diada, Pep, no volem odiar. Ni volem ser intolerants com ells.

    Volem viure lliures i tranquils, no haver de mesurar la nostra llengua i respectar les altres. I decidir per nosaltres mateixos allò que volem ser.

    T'enllaço el post al Via-Blog, Pep!

    ResponElimina
  3. El mes important es fero tot amb amor i armonia.

    Bona Diada.

    ResponElimina
  4. no hem d'odiar res, és temps mal gastat....el que hem de fer és construir aquest país nou que tants volem i tants no ens deixen ser.
    Bona diada

    ResponElimina
  5. Fas molt bé de no voler odiar... Aquest país nostre, el dels teus fills, el construirem amb la pau i això el farà fort, molt, molt fort!
    Ànim!! :-))

    ResponElimina
  6. El fet que volem ser lliures perquè estimem la nostra terra i no ens agrada com la tracten, no vol pas dir que no podem acollir a qui vingui a casa nostra amb esperit respectuós...Volem ser feliços i lliures, però sense odiar ningú.
    I segurament a tots nosaltres també va ser la mare qui primer ens va dir t'estimo, i ho va fer en català...
    Bona diada, Pep.

    ResponElimina
  7. No vols odiar, però no t'ha quedat un post precisament suau...

    ResponElimina
  8. Estimar la nostra terra, estimar-nos a nosaltres, tirar endavant cap a la llibertat des de l'amor, l'armonia, el civisme,... tots junts ho aconseguirem!! Bona diada!

    ResponElimina
  9. Respectar i ser respectats pacificament.

    ResponElimina
  10. Un text molt sentit del qual brolla fresca sensibilitat i càlida força. A mi m'ha encantat la frase final.
    Petons!

    ResponElimina
  11. Jo no en sabria i n'estic segura que tu tampoc, millor estimar tot el que en dóna aquesta meravellosa terra.
    Una mà i una altra i una altra i ens farem més forts que mai!!

    Bessets, nin, i salut!! :)

    ResponElimina
  12. No val la pena odiar.
    Bona diada, Pep!

    ResponElimina
  13. I també vols una nova Catalunyaaa!!!

    ResponElimina
  14. Que bonic Pep, quina bellesa!
    M'enamoren aquestes paraules, a mi em costa quan penso segons què, ser tan digne i tolerant!
    Salut i terra!

    ResponElimina
  15. Molt bonic i no, odi NO que l'odi ofusca i ens cal el cap clar! :) Bona diada!!!! I bona VIA!!!!
    Dolors

    ResponElimina
  16. te mes força l'amor que l'odi..
    no ho dubtis

    ho farem aixis...a la nostra manera; donan-nos les mans i estimant

    una abraçada Pep
    i gracies per formar part de cadena
    ;-)

    ResponElimina
  17. Olá Pep, gosto muito do que escreve! E sim, vale a pela o Amor. A nossa fragilidade por vezes reclama e não nos deixa "amar sómente"...
    Saudação

    ResponElimina